Jaume Pomar Llambias neix a Palma el 29 de juliol del 1943.

Entre els anys 1965 i 1968 funda i dirigeix, amb Guillem Frontera, la col·lecció de poesia "La Sínia" dins de l'editorial Daedalus. En aquesta col·lecció és on apareixen els seus primers llibres de poesia: l'any 1967 publica Tota la ira dels justos, obra amb la qual havia obtingut el premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia del 1966. El 1970 torna a guanyar el premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia amb Inútil fracàs, obra que serà inclosa a Història personal. El 1971 publica Amb la mort, amorosament. Estudia periodisme a València i l'any 1973 es llicencia a Barcelona. També cursa estudis de filosofia i lletres. El 1979 apareix, a l'editorial Moll, Història personal.

No torna a publicar cap llibre de poesia fins al 1986, any en què apareix Elegies. Amb aquesta obra obté el premi Ciutat d'Elx de poesia del mateix any i inicia una segona època poètica. A aquest títol el seguiran Carisma del desert, del 1987, i Imatge de la por, obra publicada el 1988 i guanyadora del Premi Nit Literària Andorrana-Grandalla de poesia. Jaume Pomar enceta la dècada del 1990 amb la publicació de quatre llibres de poesia en tres anys. Així, el 1991 apareix Les quatre estacions, Premi Cavall Verd, el 1992 Retorn a casa i Llavis de marbre blanc i l'any 1993, Frontissa. Amb aquest darrer títol guanya els Premis Literaris de Girona - Miquel de Palol de poesia. La sínia de les hores apareix el 1997 i l'any 2005 El fil de sorra, escrit conjuntament amb Isabel Oliva Prat i Carme Jordi. Amb L'illa del silenci, publicat el 2009, guanya el Premi Manuel Rodríguez Martínez de poesia d'Alcoi. L'extensa i rellevant producció poètica de l'autor es tanca amb les obres Llibre de l'exili, del 2011, i Cants de Montalt, del 2012 i amb la qual guanya el Premi Pare Colom d'Inca.

Jaume Pomar també escriu les obres de narrativa Un dia o altre acabaré de legionari, Premi Joan Santamaria de narrativa del 1987, i Bolla negra, publicada l'any 2010. És autor d'El temps que fuig (1997) i Temps inconjugable (2001), dues obres de caràcter autobiogràfic.

En el terreny de la crítica literària i l'assaig cal destacar la seva tasca com a estudiós de la vida i l'obra de Llorenç Villalonga. D'aquesta manera, escriu els llibres Primera aportació a l'epistolari de Llorenç Villalonga, del 1984, i Llorenç Villalonga i el seu món, del 1998. Encara dins de la crítica literària escriu els títols L'aventura de "Nova Palma", del 1976, i, finalment, Quatre veus de la literatura contemporània a Mallorca, publicada l'any 2012. També és responsable dels títols de caire biogràfic El meu Llorenç Villalonga, publicada l'any 1995, La raó i el meu dret: biografia de Llorenç Villalonga, del mateix any, i Llorenç Villalonga: cartes i articles: temps de preguerra (1914-1936), obra que apareix l'any 1998. També escriu les biografies En Josep J. Xueta, del 2001, i Vint pintors de Mallorca, del 2003.

Jaume Pomar mor a Palma el dia 11 de juliol de l'any 2013. Va ser vocal de la Junta de l'AELC per les Illes entre els anys 1989 i 1992.