El temps feliç evoca els anys d'infantesa i adolescència que s'enfilen pels camins de la memòria. Com a teló de fons, la vall de la Drova, "que és, abans que res, el racó de tots els temps". Un racó on tot pren vida pròpia: muntanyes, arbres, fonts, jardins, cases, els veïns i les seves històries, il·lusions i fantasies adolescents… En aquest petit univers, descrit amb habilitat i subtilesa per l'autor, "tot crea, tot avança, tot es mou", el passat, el present i la ficció són una mateixa cosa. En aquesta novel·la, escrita amb un llenguatge poètic, la prosa de Josep Piera reconstrueix –perquè res no caigui en l'oblit– l'àlbum de fotos o els bocins de temps, instants viscuts, irrepetibles, potser eterns. "El passat reviu i canvia, no és mai igual, no és estàtic. Cadascú de nosaltres en conserva i en recrea una visió a cada instant. És com un calidoscopi." Un calidoscopi que conté un tresor preuat: el temps feliç.

(Sinopsi)