El jardí llunyà és una obra que supera la frontera entre la història i la llegenda i recull les tres grans passions de l'autor: la poesia, l'assaig novel·lat i la traducció.

L'obra és la memòria viva d'un temps perdut, un testament poètic col·lectiu, el dels poetes d'Al-Àndalus. Josep Piera imagina, des d'un banquet platònic, un llibre preciós recuperat de l'oblit que conté una galeria de personatges històrics, testimonis de l'esplendor i la desfeta del món andalusí.

Piera presenta i tradueix poetes com ara el famós Ibn Hazm, Ibn Khafaja el Jardiner, l'esclava Al-Abbadiyya o la princesa Umm al-Kiram.

(Sinopsi)