Marta Pera Cucurell neix a Mataró l’any 1959. És llicenciada en filologia anglogermànica a la Universitat de Barcelona i és traductora, escriptora, correctora i professora de català. El seu interès per comprendre allò estranger i el gust per la lectura i l’escriptura la porten a estudiar llengües per curiositat i a traduir gairebé per instint.

Estudia l’anglès i l’alemany i, tot i que no comença a traduir professionalment fins al 1985, prèviament ja fa aquesta tasca per plaer, per conèixer i saber què diuen les lletres de les cançons, novel·les o poemes estrangers que més l’atreuen, amb la idea i el convenciment que molts d’aquells textos haurien d’estar a l’abast del públic català.

La seva carrera professional comença amb autors d’ampli reconeixement, com Henry James, William Faulkner o Virginia Woolf. De fet, el seu primer editor, Francesc Vallverdú, ja l’adverteix en el primer encàrrec que li concedeix: «comences la casa per la teulada, però em refio de tu». Parlava de la novel·la La princesa Casamassima, de Henry James, tota una prova de foc que Marta Pera resol amb bones crítiques a la vegada que li dona la confiança per enfrontar-se a altres autors de gran pes com Joseph Conrad, Margaret Atwood, Edgar Allan Poe, Vladimir Nabokov, Katherine Mansfield o Franz Kafka.

La traducció de la novel·la de Henry James es publica el 1985 a Edicions 62 i dona el tret de sortida a la seva carrera professional, i fins a dia d’avui ha traduït més d’un centenar d’obres que li han merescut premis i nominacions. El 2014 rep el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia per Mestre de disfresses de Charles Simic, el 2015 el Premi Ictineu a la millor novel·la traduïda per The Leftovers de Tom Perrotta, i el 2019 obté el Premi Llibreter Altres Literatures per Les formes del verb anar de Jenny Erpenbeck. També ha estat finalista del Premi PEN de Traducció en dues ocasions, el 2019 i el 2022, i candidata al Premio Nacional de Traducción el 2015 per La gran caiguda de Peter Handke. A banda de la traducció d’obres literàries, Marta Pera també es dedica des de 1986 a la traducció i adaptació de guions de pel·lícules, sèries i documentals per a Televisió de Catalunya i diferents estudis de doblatge.

L’any 2018 fa un altre gran pas en la seva carrera i s’atreveix amb la poesia, però no com a traductora, sinó ja com a escriptora. Ho fa amb La quinta essència de la pols, editat per Pagès editors i premiat amb el Premi Recvll de Poesia del 2018. És un llibre que alterna versos i prosa i tracta diversos temes a partir del símbol de la pols. Aquests poemes conjuguen l’extrema sensibilitat, la capacitat d’observació i de descripció i una ironia desenfarfegada i col·loquial, segons Francesc Parcerisas, que acompanya el pròleg del llibre amb aquestes paraules: «La quinta essència de la pols m’ha suggerit alguna d’aquelles imatges amb les quals intenten d’explicar-nos la física de les partícules: elements oscil·lants, carregats de forces que es contraposen, que s’equilibren, que es construeixen i es desfan, eteris, en una mena de ball infinit, misteriós».

Actualment, Marta Pera segueix una activitat incessant com a traductora, una professió en la qual sens dubte ha trobat «les altres maneres de veure el món i de dir-lo” que buscava a l’inici de la seva carrera i que l’autora resumeix així: “escriure consisteix a traduir de llenguatges interiors, de vegades més indesxifrables que les llengües desconegudes. I sense diccionari».