La guardiana de la presó diu: Doni’m el braçalet, no es permeten joies. (El meu estimat — .) Immediatament. I l’anell. (El meu estimat — .) I la bossa. Quin escàndol, aquest grapat de productes cosmètics! Pintallavis i perfum! No m’estranya que hagi vingut a parar a aquí. (Retorneu-me amb panses, sosteniu-me amb pomes: estic malalta d'amor.)

Els ulls del món gelós guipen per l’espiera de la porta, en els ulls del guardià. Així i tot, l’única tortura és la seva absència.

A la paret hi ha un gargot esgarrapat amb una agulla de cap: "Si mai surts d’aquí, segueix el meu consell: sigues bo."

Ell és sota la meva finestra amb una serenata de llàgrimes?

Quan ens han separat han vist que jo li premia el genoll, i han interceptat la nostra mirada per culpa del que hi havia als nostres ulls.

Per què viuen, doncs, vostès?

A mi això no m’interessa, va dir l’agent, sóc pare de família i soci del Rotary Club.

Als graons de la presó hem trobat un ocell blanc. Coloma meva, en les escletxes de la roca, en els amagatalls dels espadats. És l’ocell de la llibertat que passa fred, que no és oficial, que no té influències. Ell li va sentir el cor bategar als dits, i també va plorar, a la cabina telefònica.

L’inspector ho va apuntar tot, amb sis còpies en paper carbó.

Quin pocavergonya, va dir, i la noia és una fanàtica religiosa.

Quan vaig donar les gràcies per l’esmorzar a l’escarcellera, em va dir: Calla! Tu no has de dir res!

El pebrer de l’altra banda de la finestra amb barrots regalimava amor verd. En veien una prova tan flagrant i encara no hi creien? Està prohibit obrir la part de baix de la finestra, va dir l’escarcellera.

Que els serveixi de lliçó, va dir l’inspector, i el senyor Wurtle va dir: haurien d’haver anat a hotels diferents, haurien d’haver viscut en països diferents, haurien d’haver nascut en una època diferent, en un món diferent, i res d’això no hauria passat.

És que tots els americans són castos? Tots, per llei. I cada un porta l'espasa cenyida al flanc contra els terrors de la nit. (En el meu llit, en plena fosca, he cercat l'amor de la meva ànima.)

Però i al seient de darrere del cotxe aparcat en un revolt de la carretera? Però sense muntanyes de mirra. No. Ni turons d’encens.

Posa seny, Salomó, deixa’t de romanços. Fes-te d’un club. Surt amb una colla.

(Fragment del llibre A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar, d'Elizabeth Smart. Barcelona: Viena Edicions, 2011).