Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, La Safor, 1967) deixa la professió de comptable i informàtica per dedicar-se plenament a l'escriptura. És una dona compromesa amb la seva terra i el seu poble.

Des que inicia la trajectòria literària, l'any 1998, ha produït una obra per a nois i noies on destaquen el compromís social, els temes d'actualitat i els problemes quotidians dels joves, sempre des d'una perspectiva pedagògica i amb abundants referències literàries i cinematogràfiques. Publica, entre d'altres, Marina (2001), Et recorde, Amanda (2002) i L'últim vaixell (2004), guardonats tots ells amb el Premi Samaruc de literatura infantil i juvenil. Continua amb Quan deixàvem de ser infants, Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria (2005), La mosca, assetjament a les aules (2008), Premi Benvingut Oliver, Llàgrimes sobre Bagdad (2008), Premi Barcanova, La relativitat d'Anomenar-se Albert (2009), Premi Mallorca, El caçador de paraules (2011), Endevina qui (2012), Barça ou barzakh! (2012), Xènia, tens un WhatsApp (2014), La rosa de paper (2014), Premi Samaruc de literatura infantil i Xènia, #KeepCalm i fes un tuit (2015), entre altres.

Entre 2013 i 2021 és vicepresidenta al País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. També ha estat vicepresidenta d'Acció Cultural del País Valencià.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Gemma Pasqual.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autora i de l'arxiu de l'AELC.