Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952) és, sobretot, poeta.

Estudia Filosofia a la Universitat de València i és professora d'ensenyament secundari a Gandia. Es dona a conèixer amb el seu primer poemari Flexo, guardonat amb el premi Senyoriu d'Ausiàs March 1987, que surt publicat el 1988; any en què guanya el premi Vicent Andrés Estellés amb Les hores. Més tard escriu Arena (1992), Curriculum Vitae (1996) i amb El temps en ordre publicat l'any 2002 obté el premi Crítica Serra d'Or de poesia 2003. Continua amb Rebel·lió de la sal (2008), Premi de la Crítica Catalana i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians ex aequo de poesia, Herències (2011), escrit amb Carme Gregori, que obté el Premi Manel Garcia Grau, i València Nord (2014). Està antologada, entre d'altres, en els reculls Camp de mines. Poesia catalana del País València, 1980-1990 (València, 1991) i Trenta poetes catalanes del segle XX (Barcelona, 1999).


Ha traduït de l'alemany, amb Karin Shepers, L'enfonsament del Titànic, de Hans Magnus Enzensberger (València, 1993) i Poesia completa, d'Ingeborg Bachmann (València, 1995).

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Des de 2021 és vicepresidenta pel País València de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.
Documentació: Joan Chavarria.
Actualització: Carme Ros.
Fotografia: © Carles Roche. Arxiu fotogràfic de la Institució de les Lletres Catalanes.