Teresa Pascual Soler neix al Grau de Gandia, comarca de La Safor, el 3 de novembre de 1952. Forma part de la generació poètica establerta en la dècada dels anys vuitanta al País Valencià.

En els darrers anys del batxillerat comença a interessar-se pel fet d'escriure, però els seus desitjos de seguir la carrera de filologia no es podran fer realitat perquè en aquella època aquesta especialitat no es feia a la Universitat de València. Per aquest motiu estudia filosofia, i justament la filosofia i les ganes d'escriure formen en ella una barreja que culmina amb el seu desig de fer poesia.

La filosofia li serveix per reflexionar i aprofundir en els secrets de la vida, en els instants de cada dia, en els objectes insignificants que passen pel seu davant, sobre la necessitat dels quals poques vegades s'havia aturat a pensar, i tot això es veu abocat en la seva poesia. A més a més, de la filosofia n'ha fet professió. Es dedica a l'ensenyament d'aquesta disciplina a l'Institut Ausiàs March de Gandia, on en regeix la càtedra.

La necessitat de manifestar-se en llengua catalana i de mostrar a la societat la creació literària de joves poetes li fa prendre el compromís de crear unes tertúlies literàries a Gandia anomenades "Aina". En aquestes tertúlies passen la majoria de poetes de la generació dels anys vuitanta com Àlex Susanna, Jaume Pérez Montaner, Xulio Ricardo Trigo, Maria Mercè Marçal o Marta Pessarrodona, es recita poesia i puntualment, es fan homenatges a poetes, com per exemple, l'homenatge pòstum que se li fa el novembre de 1998 a Maria Mercè Marçal.

Teresa Pascual es dona a conèixer l'any 1987 amb el poemari Flexo, obra guanyadora del premi Senyoriu d'Ausiàs March de l'Ajuntament de Beniarjó i publicada per Gregal llibres. Però, és l'any següent, el 1988, el del seu reconeixement públic, en guanyar el premi Vicent Andrés Estellés, dins dels Premis Octubre, amb el llibre titulat Les Hores. Després, publica Arena (1992), Currículum Vitae (1996) i amb El temps en ordre (2002) obté el premi de Crítica Serra d'Or de poesia 2003.

També és important la seva tasca com a traductora. Ha traduït, entra d'altres, L'enfonsament del Titànic de Hans Magnus Enzesberger l'any 1993, i la Poesia completa d'Ingeborg Bachmann, l'any 1995, totes dues en col·laboració amb Karin Schepers.

El seu compromís social com a escriptora, traductora i dona l'ha dut a participar en moltes jornades i simposis relacionats amb la seva tasca, com per exemple les Jornades que es varen fer a Vic sobre traducció el 1998, o bé els encontres de creadors de la Mediterrània organitzats per l'Institut Català de la Dona dels anys 1998 i 1999 sota els temes "Diàleg sobre la pau" i "Les dones del segle XXI", respectivament.

Com a membre del comitè d'escriptores del PEN Club International (sigla que correspon al nom de l'associació internacional d'escriptors anomenada Poets', Essayists', Novelists' Club amb la finalitat de promoure les relacions entre escriptors de diversos països i la circulació lliure de les obres literàries per un àmbit internacional) participa en les activitats que organitza aquesta entitat, com, per exemple, en l'homenatge a la poeta mallorquina Maria Antònia Salvà.

Teresa Pascual vol remarcar d'aquestes trobades i dels homenatges poètics que, sobretot, serveixen no només per fer conèixer l'obra de l'homenatjada, sinó també perquè les poetes participants puguin exposar la seva obra i es pugui promoure les relacions entre escriptores i escriptors.

El 2008 publica el poemari Rebel·lió de la sal, que és reconegut amb el Premi de la Crítica Catalana i amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (ex aequo) com a millor poemari de l'any. El segueix Herències (2011), escrit conjuntament amb Àngels Gregori i reconegut amb el premi Manel Garcia Grau de poesia de la Universitat Jaume I de Castelló, i València Nord(2014), amb el qual s'inaugura l'editorial de La Pobla de Farnals Edicions del Buc.

L'any 2017 l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana li ret homenatge en el marc dels XXVII Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians.