Dos presents, l’avui i l’ahir, convergeixen en aquest llibre de maduresa de Teresa Pascual, on els matisos de la llum, i la importància de les finestres, s’imposen a la dualitat foscor-claror i el dins i el fora es comuniquen com a parts d’un mateix espai on el concepte de llindar, de lloc de pas, ajuda a relativitzar la importància de les coses. Aquí, la matèria pesa però tot és relatiu, i es relaciona amb l’oblit i el silenci dels altres. Instants i traç que va deixant la vida configuren aquest llibre d’una poeta que a través d’una aparença de paraula menuda es confirma com a una de les nostres veus més essencials.