Autors i Autores

Teresa Pascual

Coberta del llibre Les hores.

Les hores.

Edat de la lectura

És una obra adequada per introduir els nois i noies a partir de 16 anys en la poesia feta al País Valencià a finals dels anys vuitanta, una poesia de figuració psicològica situada en uns contorns quotidians i que es mou entre el lirisme i la meditació.

Temes i estructura

Les Hores simbolitza el pas del temps. És un cicle continu -i a la vegada tancat- que continua aquella dualitat del present-passat, passat-present, format per quaranta poemes, amb la particularitat que n'hi ha cinc de numerats que obren i tanquen per si sols una mateixa història.
L'experiència de l'escriptora després del primer llibre, un llibre de sentiment i emoció directa, farà que en Les Hores elegeixi moltes vegades el 'tu' en lloc del 'jo' per tal de distanciar-se i prendre més objectivitat entre ella mateixa i el lector: I encara vols que et sorprenguen les coses / que dia a dia vas deixant arrere, / que et sorprenguen paraules o silencis, / que et sorprenga la llum o la foscor. (p. 7)

Aquesta dualitat entre el 'jo' i el 'tu' manté dues personalitats en dues realitats ben diferents. Una exposa el present de la forma més angoixosa i patètica; l'altra descriu el passat, un passat recordat però difícil de fer-se algun dia present, realitat: Voldries que et deixaren les paraules / viure de nou el tacte de les coses, / ... / Voldries repetir cada viatge / des del regrés de cada matinada, /... (p. 13) i és que la vida, la realitat quotidiana, no deixa de ser tràgica de vegades i pura rutina, d'altres.

Mentre fa aquest camí, el pas del temps, simbolitzat en el fet de caminar, és sinònim de fugir:

Quan la por és un pes
que et cega i que t'aplana,
camina,
camina a pressa,
quan els dubtes et tallen,
quan els núvols acreixen,
camina o fuig
camina,
el terra és un instant
que corre sota els peus. (p. 16)

Però en els moments bons cal parar el temps:

Quan trobes el seu cos
camina lentament,
beu la calor, la llum,
beu-te a glops el seu vent
i en arribar al ventre,
aguanta l'aire dins,
pensa el seu cos,
camina,
camina lentament,
el ritme del teu pas
és el ritme del sol. (p. 17)

Cal viure en calma i, per tant, parar el temps per assaborir l'amor, per actuar inconscientment i per arribar a un món nou, una altra possibilitat de començar: Quan no penses, camina, / inconscient, / camina, / ... (p. 18) Intentarà, a partir d'aquí, de començar de nou, però serà molt dur aquest viatge ja que les coses que vol que siguin noves li porten imatges dels records que no pot oblidar:

Altres aigües et porten altres dies,
dies de sol i llum en els terrats,
dies de vent i pols en les voreres;
altres hores s'envolen com la brossa
mentre vas caminant sense aturar-te
i darrere ja és lluny, és massa lluny. (p. 22)

Els records, de vegades somnis, poden servir com a escapatòria d'una situació real i difícil, però aquest 'jo' és conscient que s'ha d'encarar amb la realitat: ... / I vols de nou poder reconciliar-te / i sentir el bes fràgil dels objectes / que ha anat posant el temps en cada lloc / i on els teus ulls absents no s'entretenen./ ... (p. 36) I quan veu com és de crua aquesta realitat, on els seus desitjos -sobretot l'amor inabastable de l'altre- constitueixen la rutina de cada dia, el 'jo' va, poc a poc, exhaurint-se, cansant-se, apagant-se fins a desitjar novament un nou inici, un inici com si fossin dos viatgers que es troben per primer cop i inicien un amor fresc i juvenil: ... / Com si fos de molt lluny, / com si les mans / que tant em coneixes / foren ara més brunes, / com si les mans, / que tant et coneixia, / portaren tactes nous / d'un país que no sé / ... (p. 39)

La incertesa, el dubte, el joc de possessió de l'un i llunyania de l'altre continua, i continua dins d'un temps que no ha parat mai: M'has dit que véns / i m'he trobat de prompte / comptant les hores que faltaven. (p. 44)

I les hores són aquelles que ha vist passar esperant amb alegria l'arribada de l'altre, fins una nova cita, un temps que ja s'ha esvaït. Com si ja no volgués tenir record ni passat:

Si jo tampoc tinc temps
escrit entre les celles,
si jo, si jo, tampoc
vull escoltar camins
de memòries planes,
si jo tampoc, si jo,
no vull sobre l'esquena
altres dies de pols
i sé de mi l'esguard
que em comença i recorre. (p. 46)

Suggeriments didàctics

1. La poesia dels vuitanta està bàsicament preocupada pel llenguatge. Una proposta de treball pot ser la d'analitzar aquest llenguatge a través del llibre. La creació de camps semàntics a l'entorn de la vida concreta, la vida social, el cos, la natura, tot allò que és la font de les coses, el pot ajudar els lectors i les lectores a comprendre el món personal de l'escriptora.

2. Per tal de crear un àmbit de reflexió sobre les pràctiques de comunicació poètica, es pot abordar l'estudi del llibre des d'un enfocament textual per tal d'aprofundir en la realitat exposada en cada poema. Per dur a terme aquesta tasca s'han de tenir en compte:
- els elements de la situació retòrica que l'han originat, com ara la veu poètica, el destinatari, l'espai, el temps i l'acte de parla,
- la realitat exterior que l'ha inspirat: objectes, fets, sensacions, sentiments... que han estat tematitzats en el poema,
- el llenguatge que l'ha configurat estèticament: estructura, ritme, lèxic i procediments retòrics.

3. En la descripció del llibre hem parlat de la dualitat entre el 'jo' i el 'tu', una dualitat que transforma la veu poètica en dues personalitats, en dues realitats ben diferents. (Després de llegir, per exemple, els 9 primers poemes del llibre, es pot extreure una bona mostra d'aquest tàndem.)

Un bon exercici de comprensió del text fora que l'alumnat retratés, primer, el seu 'jo' insatisfet davant d'alguns aspectes de la vida i, després, que ell mateix, transformat en el 'tu', intentés reconduir aquella situació cap a la recerca d'una solució.

4. La creació de situacions de lectura oral permetrà a l'alumnat desenvolupar la seva capacitat d'expressió i poder gaudir dels elements estètics de la poesia. També es poden crear situacions de lectura de caràcter lúdic on l'alumnat pugui participar del joc imaginari de la comunicació poètica, escenificant i recreant els diferents papers i contextos del text.