Edat de la lectura

Flexo podria ser una lectura interessant per als nois i noies de 16 anys, ja que és un recull de les experiències quotidianes, de la influència que tenen en l'escriptora totes aquelles coses de cada dia i les sensacions que li arriben a transmetre i que ella voldria que li transmetessin escrites com si fos un dietari.

Temes i estructura

El llibre està format per cinquanta-quatre poemes repartits desigualment entre nou apartats, encapçalats cadascun d'ells per un títol. El primer bloc de poemes, titulat "Sense projecte", parteix -com el títol indica- de la improvisació; no hi ha un pla determinat, un projecte. Ens situa davant del fet de començar la recerca del punt de benestar i tranquil.litat que tota persona desitja a través de les coses senzilles com la veu, el present o la pluja. Bastaria la veu per seduir-te./ La veu feta de terra i escanyada, / ... / La veu tendra, la veu feta de núvols, / la veu feta del lli o de la rosada / que naix en acabar-se la nit freda. (p. 11)

Però tota recerca comporta també una mirada cap al passat i els records es fan sempre presents per a bé o per a mal, de manera positiva o negativa, però hi són i no hi ha més remei que aprofitar-los, o bé intentar oblidar-los. Els apartats que continuen: "A casa", "El sol a la cara", "Amarg i dolç com mar" vindrien a determinar aquests records, records que han estat circumstàncies reals en la seva vida, i que són bàsicament els objectes i detalls intranscendents, que moltes vegades és fan difícils d'explicar en paraules:

Cerque racons d'oblit dintre la casa
nova, la casa de tarràs lluent,
la casa d'olor fresca quan entres,
la casa nova de pintura tendra.

Cerque la pols del temps sobre els objectes,
la pols fosca del fons d'aquell calaix
on pots trobar les coses que s'amaguen:
fotografies velles, un carnet,

les primeres ulleres, les tisores,
les claus perdudes plenes de rovell,
aquest paper que fa dies buscaves.

Cerque els records dels anys en els armaris
amuntonats de roba que no gastes,
roba que enguany no passa que no tire. (p. 19)

L'amor també fa acte de presència en aquest projecte de canvi. És una relació amorosa i sensual de la qual, tot i semblar ja acabada, encara li'n queda alguna cosa: Quedava de tu el teu cos prim i fàcil / de recórrer, de pell estranya i blanca / com de xiquet o dona, sense arrugues, / en cap moment et vaig veure la cara. (p. 37)

Però arriba el moment de recapitular i de veure que totes aquestes sensacions i emocions formen un univers inexplicable. Aleshores sorgeix l'angoixa del 'jo' de voler mostrar tot allò que no es pot dir en paraules i, encara que sembli contradient, ella ens ho vol descriure justament amb paraules: Els millors versos queden per escriure. / ... / De cada instant el gest, no la paraula, / completa i exhaurida de misteris, / ... (p. 52) No obstant això, no renuncia tampoc a les paraules perquè, al cap i a la fi, aquestes també són vida: Cada pàgina paraula / i la paraula vida, / cada vida el somni / i el somni la paraula / escrita en el silenci. (p. 54)

Un cicle, doncs, que es clourà amb els dos darrers apartats. En la secció "En la taula blanca", el pas del temps s'uneix també a l'esperança, però la realitat l'enfonsa fins arribar a una situació angoixant. Es troba atrapada en la realitat i vol que el llenguatge, aquells instants il.luminats per la llum d'un flexo, no siguin fugissers i la mantinguin en un altre món, li creïn una altra realitat: El llum del flexo il.lumina la taula / al meu costat una màquina roja / els folis escampats sense cap ordre / la copa del cognac quasi sencera / ... / tant de nit com de dia el llum del flexo. (p. 78)
Acaba el llibre recordant "Eleusis, una lectura del mite", una història cíclica de mort-resurrecció i immortalitat. Tots aquests cicles que s'han anat donant al llarg del llibre ara vindrien a resumir-se en aquest darrer capítol. Els dubtes, l'esperança, la recança pel temps perdut, el passat, no deixen de ser uns cicles duals: ara memòria, ara oblit, ara nàixer, ara mort, ara amor, ara desamor. Tot això senzillament és la vida, una lluita constant plena d'emocions i de percepcions: ... / El verd brolla de sobte, deixa una penya negra / partida en les entranyes. / Torna l'aigua a l'espiga, / el blat al groc del vespre. (p. 83)

Suggeriments didàctics

1. Hem parlat de la importància dels objectes intranscendents en la vida de les persones. Reflexionar sobre aquests elements pot ser un exercici mental per adonar-se de la importància de les coses senzilles. Per això, la reflexió de la influència diària dels objectes i detalls intranscendents (un cafè, llençols, un cigarret, un flexo...) i de l'espai físic (la cambra, la casa, els carrers, el mar, el camp i el bar) que configuren aquest món reduït de vivències i de sentiments, es podria fer treballar a l'alumnat en forma de dietari.

2. La creació a l'aula de situacions de lectura de poemes que permetin a l'alumnat convertir-se en receptor d'una experiència que li parli d'ell mateix i de la seva relació amb la realitat des de perspectives diferents, podrà arribar a fer percebre la poesia com una forma de comunicació.

3. La visió panoràmica de la literatura dels anys vuitanta, del moment sociopolític que condicionava els escriptors o el mecenatge dels autors que els havien precedit, pot ser un bon estudi introductori per entendre i conèixer l'estil i la temàtica treballada per l'escriptora i pot formar part d'un seguit de qüestions i dubtes que se li poden fer conèixer per tal que ens resolgui l'enigma.

4. Després de tot aquest estudi, podem preparar la visita de l'escriptora al centre elaborant una entrevista que pot ser publicada posteriorment a la revista del centre. D'aquesta manera, mitjançant l'escriptura donarem a conèixer l'escriptora a la resta dels membres de la comunitat educativa, la qual cosa possibilita desenvolupar un enfocament comunicatiu de l'expressió escrita.