Edat de lectura

És un recull adequat per iniciar els nois i noies a partir dels 16 anys en la creació poètica de les acaballes del segle XX

Temes i estructura

Curriculum Vitae és un llibre de quaranta poemes distribuïts en tres blocs. D'entrada sabem que aquest llibre va adreçat a l'escriptora austríaca Ingeborg Bachmann, ja que l'escriptora l'hi dedica; tanmateix, a l'inici del segon i del tercer bloc queda constatat a través de les cites que no solament vol homenatjar aquesta escriptora, sinó que vol fer-nos copsar que és la base d'aquest nou llibre. Una citació extreta d'un poema d'Ingeborg Bachmann titulat "Curriculum Vitae" i que diu: Llarga és la nit, / llarga per a l'home / que no pot morir, llarga... obre el segon bloc de poemes i, a més a més, és la capçalera de vuit poemes que apareixen numerats. Així podem dir que després de la citació continua el poema 1: que l'habita i ompli, / d'una insomne i més fonda soledat, /... o el que tanca la numeració, el 8: condemnadament llarga és la nit / de qui la mira des de la finestra, /... (p. 24 i 31)

Uns altres versos de l'escriptora austríaca encapçalen el tercer bloc. Són uns versos del poema "Sal i pa", i diuen així: Compartim un pa amb la pluja, / un pa, una culpa i una casa. Per a Teresa Pascual, el pa i la sal són dos elements bàsics per a la humanitat, però així com el pa és innocu, la sal introdueix aquell punt de dolor, l'amargor, l'enyorança per la seva absència: El teu cos no és sal i és la sal / com no és pa tampoc i és el pa / que ara s'ha partit en dos i menge / ... (p. 51)

En aquest llibre, la veu poètica medita al voltant de tres temes: el temps, el llenguatge (convertit a voltes en silenci) i l'amor -perceptiblement propers a la temàtica de l'escriptora en el altres volums. Una altra vegada, tots aquells elements essencials en la vida quotidiana com la nit, la casa, la finestra, la por... apareixen formant part d'aquest món bachmanià:

Una casa amb els murs pesats de pedra
i finestres que donen al present,
l'ombra d'un lledoner a la terrassa
i una encara possible eternitat
per darrere del gris de les muntanyes. (p. 9)

Però on es veurà més clara la càrrega de la visió filosòfica de l'Ingeborg Bachmann serà en el segon i tercer bloc, quan condemna la humanitat a transportar a les seves espatlles tots els seus records i experiències, tota la seva vida, com a penitència per la pèrdua de la innocència: Allò que el vespre crema / forma gavells de cendra / a l'esquena dels hòmens. / Ni el mirall ni la nit / podran ser innocents / quan algú els pregunte. (p. 23)

La càrrega d'emotivitat i l'angoixa que la manté viva fan que en aquest llibre, per primer cop, usi el recurs del llenguatge religiós, una mena de refugi desesperat: I tems la por a estar sola amb la por / com tems, oh Déu, al fred i a la fatiga, / als espais buits, a les grans veritats, /... (p. 49)
Curriculum Vitae no deixa de ser un endinsament de la veu poètica en el seu dolor, un dolor físic i moral que, barrejat amb el pas del temps, els límits del llenguatge i l'absència d'amor, conforma un petit univers on el pensament ens parla d'infinits / i ens alimenta de promeses falses, /... (p. 54)

El darrer poema del llibre copsa tota la càrrega emocional del jo poètic i resumeix el seu desfici. Un malestar que perdurarà perquè -ella- es troba subjecta als records:

Un dolor conegut trencà l'oblit,
noves regions s'ompliren de noms vells,
tendres arrels quedaren, sense terra,
subjectes al passat fosc i profund
de les fileres mudes de les ànimes
-tota la soledat del món al cos. (p. 57)

Suggeriments didàctics

1. L'enfocament intertextual ofereix la possibilitat de comparar poemes de la mateixa poeta amb la intenció de buscar les possibles afinitats que puguin presentar en els diferents plans de la seva configuració textual. Al llarg d'aquest itinerari hem marcat tres temes que sempre solen aparèixer en cadascuna de les obres de l'escriptora: el temps, l'amor i el llenguatge. Aquests tres temes solen girar a l'entorn d'algun neguit.

Es podia fer un petit estudi entre, per exemple, el poema "Fràgils" de Curriculum Vitae i el poema "Conformar un destí" del llibre Arena, o bé "Quedava de tu el teu cos prim i fàcil" de Flexo i "Començava la nit sobre les dunes" de Les Hores.

2. El neguit pel llenguatge que exposa l'escriptora s'emmarca dins de les teories del filòsof vienès Ludwig Wittgenstein quan diu: els límits del llenguatge són els límits del meu univers. Si tenim clar de quines coses es pot parlar, aleshores també sabem del cert de quines hem de mantenir silenci. Seria profitós reflexionar sobre aquest tema per entendre, en general, l'obra de Teresa Pascual. És per això que, arribats en aquest punt, interdisciplinàriament amb el professorat de filosofia, s'aprofundís en aquest dilema. Com a mostra, es pot fer l'exercici d'analitzar el sentit figurat que tenen moltes paraules dins d'un context i contrastar-lo amb el seu sentit original.

3. L'interès de la poeta per l'obra d'Ingeborg Bachmann ha tingut una gran importància a l'hora d'escriure aquest llibre, no solament pel que fa a les cites que s'hi poden trobar en alguns apartats, sinó també en els continguts dels seus versos. Treballar els aspectes extratextuals pot servir per comprendre millor els missatges que la veu poètica vol comunicar; per aquest motiu, conèixer primer aquesta escriptora austríaca podria servir com a iniciació a la lectura del llibre. Tot això, complementat amb els suggeriments que l'alumnat volgués fer a l'escriptora en la seva visita al centre.

4. Aquest llibre està concebut com una font d'emocions. La sonoritat dels mots i el ritme dels versos són recursos estètics que la poeta també ha tingut en compte. El professorat, com a model de recitador, pot proporcionar l'ajuda necessària a l'alumnat perquè aquests descobreixin el sentit del poema que han llegit i, al mateix temps, perquè s'adonin que l'escriptora no solament treballa el contingut d'allò que ens comunica, sinó també l'estètica i la forma (vegeu per exemple, "Lluna nova el teu nom", o "L'oblit no arriba a totes les estances").