Teresa Pàmies (Balaguer, Lleida, 1919 - Granada, 2012). Publica novel·la, dietaris, narrativa, articles i reportatges. Activista política, de l'any 1939 fins al 1971 s'exilia a l'Amèrica Llatina, Txecoslovàquia i França. La seva obra és en bona mesura el testimoni viu de la Guerra Civil espanyola i de l'exili republicà.

Col·labora en mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals: Avui, Xarxa, El Temps, Catalunya Ràdio, entre d'altres. Juntament amb el seu pare, escriu Testament a Praga (1971), premi Josep Pla del 1970 i Crítica Serra d'Or de prosa narrativa del 1972. Continua la seva producció amb títols com Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1975), Memòria dels morts (1981), Cartes al fill recluta (1984), Jardí enfonsat (1995), premi de la Institució de les Lletres Catalanes de prosa no de ficció del 1995, o Cròniques de comiat (2000), entre molts d'altres. La seva obra ha estat traduïda al castellà, al gallec i a l'eslovè.

El 1984 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any 2000 rep la Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2001.



Pàgina actualitzada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Rosa Masanés.
Fotografia: © Editorial Ara Llibres (Pòrtic).