Maria Dolors Orriols i Monset (Vic, 1914 - Barcelona, 2008) és una escriptora autodidacta.

Malgrat els seus començaments com a contista, amb els reculls Cavalcades (1949) i Reflexos (1950), ben aviat comença a escriure novel·la. En aquest gènere publica Retorn a la vall (1950), Cop de porta (1980), Contradansa (1982), Petjades sota l'aigua (1984), Molts dies i una sola nit o una altra sonata a Kreutzer (1985), Una por submergida (1992) i El riu i els inconscients. Aquesta darrera obra, escrita el 1950 però publicada l'any 1990, és un dels documents més esfereïdors de la postguerra al nostre país. També publica la seva autobiografia, Escampar la boira (2003).

Gran amant de les arts plàstiques, està en contacte amb els cercles artístics més innovadors, tant a Barcelona com a París, on viatja sovint. El 1960 participa activament en la creació del primer Museu d'Art Contemporani de Barcelona i n'és la primera subdirectora.

L'estil directe, el vitalisme i un gran humanisme són les notes dominants de la seva obra. Durant el franquisme rep diversos premis organitzats des de l'exili, però amb prou feines ha estat coneguda pel gran públic. L'obra d'aquesta escriptora demana urgentment ésser revisada i estudiada.

Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Maria Lacueva per a l'AELC.
Fotografies extretes de l'Àlbum Maria Dolors Orriols. Barcelona: PEN Català, 2004.