Per començar, la Maria Dolors és de Vic, que no és poca cosa, el català li surt planer, amb la sintaxi tan ben travada com ho pugui ser la de qualsevol fill d'aquesta terra. Amb l'afegit d'un lèxic tan ric que no s'acaba mai. [...] llegint-la, hi sento les cadències musicals.

(Josep Maria Ballarín. Dins Àlbum Maria Dolors Orriols. Barcelona: PEN Català, 2004)

* * *

En aquest bosc literari sortosament atapeït cal assenyalar un problema important [...] com és l'oblit que a vegades fem d'autors que tenen una obra extensa que han anat desgranant al llarg dels anys i que el ritme actual o una circumstància sembla marginar.[...] Un d'aquests casos incomprensibles és el de la novel·lista Maria Dolors Orriols (Vic, 1914), que havent publicat i reeditat del 1949 al 1992 nou novel·les, totes són exhaurides en aquest moment i, en conseqüència és difícil que siguin conegudes per les noves generacions de lectors. Orriols és una escriptora d'estil incisiu, que no estalvia res en la descripció de la realitat. En les pàgines dels seus llibres s'hi troben les vicissituds i aspiracions que han caracteritzat cada moment que ella ha copsat amb una o diverses novel·les. És una escriptora d'actitud rebel, de mirada penetrant [...]. (Les seves) novel·les reflecteixen formes de vida, crisis, aspiracions, èxits i fracassos de la vida del segle XX que es projecten en la més viva actualitat, són eines interessants per conèixer els grans fenòmens com el feminisme esclatant o aprofundir en les diverses mentalitats que conviuen en la societat catalana.

(Joaquim Ferrer. "Les novel·les incisives de Maria Dolors Orriols", Avui, 16 de febrer de 2004)

* * *

La seva novel·la El riu i els inconscients, escrita cap a l'any 1950 i publicada el 1990, no té res a envejar a la majoria que corren avui pel nostres estret món literari (incloses les meves), algunes de les quals fan furor. El primer que sorprèn d'aquesta novel·la, sobretot en relació amb les que llavors s'escrivien en català, és la modernitat lingüística, amb un català molt allunyat del poc dúctil i menys accessible al lector que llavors s'estilava, i també l'ambició literària, que s'amaga darrere d'una senzillesa aparent.

(Albert Mestres. "Oblits que no són d'aquest món", dins Àlbum Maria Dolors Orriols. Barcelona: PEN Català, 2004)

* * *

Amb el vostre llibre heu fet més que escriure una bona novel·la: heu aconseguit una estremidora unitat entre lírica i acció.[...] Crec que allò que fa pregonament del vostre temps El riu i els inconscients, és que tots els personatges han de viure a la defensiva. Una realitat sòrdida i vexant els assetja: la d'un temps de menyspreu pels valors espirituals de l'home, de la fallida de l'ànima.[...] Quelcom que fa única la vostra novel·la dintre la literatura catalana actual és que, malgrat que es tracta d'una obra de crisis, hi és possible l'esperança, i que la passió amb què ha estat escrita hagi pogut ésser acarreada cap a un humanisme central que es resol en harmonia.

(Agustí Bartra. Mèxic, 1953. Fragments de la carta transcrita dins Escampar la boira. Barcelona: Absis, 2003)

* * *

En pocs llibres, que jo hagi llegit, el paisatge esdevé tan abassegador i bell com en aquest, tan protagonista de vides i hisendes, tan autoritari —encara després de la immensa ferida del pantà—. Maria Dolors Orriols, que l'estima i el duu a l'entranya, per proximitat [...], ha escollit el paisatge del vell Sau com un dels protagonistes importants de Petjades sota l'aigua.

(Josep Pedreira. Proemi a Petjades sota l'aigua. Vic: Eumo, 1984)