Una subtil estructura i una acció que va creixent, en ritme i en interès, a mesura que avancem en la lectura, caracteritzen El riu i els inconscients; una obra que —en paraules d'Agustí Bartra— conjumina «la narració i la lírica, l'anècdota humana, temporal i la gran veu del riu antropomorfitzat» per arribar a «una estremidora unitat de lírica i acció». Però, sobretot, es tracta d'un testimoni colpidor d'una època, d'una parcel·la angoixant de la nostra història: «un transsumpte de la tragèdia d'un poble, del nostre poble», que fa una lúcida anàlisi de la psicologia de l'home assetjat per la por i l'anonimat, la vida furtiva i el desig de llibertat.

(Sinopsi)