Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Primer gran novel·lista català de la Renaixença, és considerat el creador de la novel·la catalana moderna.

Ocupa un lloc destacat en el marc global de la novel·la realista gràcies a obres com La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906). De formació romàntica, es va decantant cap a l'opció estètica naturalista propera a Émile Zola. Aconsegueix, no obstant això, un estil propi, que el mateix Zola reconeix en una carta-pròleg a la traducció francesa de La papallona. Incorpora, fet i fet, una visió del món i temes inèdits en la literatura catalana vuitcentista.



Pàgina elaborada per Xavier Gual per a l'AELC.
Documentació: Xavier Gual.
Actualització: Toni Terrades i Helena Molist.
Fotografies: © Societat Narcís Oller.