"El mèrit d'aquesta nova traducció es troba, per començar, en el prefaci que hi posa el Salvador: s'hi carrega «una fragorosa catedràtica de literatura catalana medieval» –aquestes coses estimulen, creieu-me, perquè el país sembla que visqui, injustament, el son dels justos–, però també carrega contra les escoles de crítica literària que han proliferat els darrers anys, al món anglosaxó especialment, amb èmfasi l'anomenada «escola del ressentiment» i tots els seus adlàters, tant aquells que redueixen el valor de la literatura a document històric o sociològic com els qui l'esprimatxen en defensa del gènere masculí o el femení, la psicoanàlisi salvatge (Wildanalyse, en deia Freud) o el color tirant a clar o a fosc de l'epidermis.

Encara més, naturalment, el mèrit de la publicació resideix en la categoria de les versions de Xècspir, per elles mateixes, i en l'apartat denotes, d'enorme perspicàcia i saviesa de lector. Seguint una tradició francesa molt solvent (que va de versions del fill d'Hugo, François Victor, a Pierre Jean-Jouve), Oliva hauria pogut limitar-se al més prudent en aquests casos, i més encara atesa la tremenda concisió de la llengua dels anglesos, és a dir, traduir els sonets en prosa, deixant, o no, línia blanca entres les quatre estrofes. Això ja ho fa, el de Banyoles, a peu de plana, perquè el lector no pugui dir per res del món que no li ha estat oferta la literalitat del sentit original. Però, un punt més enllà, posa també en el lloc assenyalat que li pertoca, i sempre en companyia de l'anglès, unes versions en vers que, com ja he dit, són ara com ara la millor translació mai feta en llengua catalana de la vivesa del llenguatge que es troba dins les línies –se'm perdoni l’anglicisme– de l'autor."

(Jordi Llovet. El País, 13 de febrer de 2003)

* * *

"El món de la cultura catalana sol donar-nos raons per al desencís, el pessimisme i l’enuig més franc. Hi són habituals les queixes, les crítiques, els retrets, les baralles i els juraments. La percepció que la mediocritat, el partidisme malaltís i les estirades de cabells ho contaminen tot és gran. No obstant, de vegades, no gaires, es produeixen fets capaços per ells mateixos de regalar-nos un preciós grapat d’esperança. Un d'aquests miracles s'ha produït fa ben poc. Parlo de la publicació per part d'Edicions 62 de la traducció al català, en prosa i en vers, d'Els sonets, de Shakespeare, a càrrec de Salvador Oliva. Traductor de referència si parlem del geni anglès, Oliva ha brodat una feina d'una complicació que difícilment es pot descriure. A més, ha sabut afegir una introducció que vessa saviesa i elegància a un llibre que, a més, presenta una factura excel·lent des de tots els punts de vista. L'aparició d'Els sonets d'Oliva ens rescabala de la misèria quotidiana dels uns i els altres i ens demostra que, a cops, en algunes coses, la nostra cultura és capaç de jugar a Primera Divisió. Només ens queda confiar en la força exemplificadora de la feina ben feta, és a dir, pregar que l'excel·lència cridi excel·lència."

(Pep Marçal Sintes. Avui, 15de març de 2003)