La nació és un producte directe de la societat capitalista. En realitat, la història antiga i medieval no ha conegut la nació sinó els seus gèrmens. El fonament de la nació és el desplegament de l'intercanvi sobre la base econòmica del capitalisme. La nació es desenvolupa en la mesura que es desenvolupa el capitalisme, perquè és la forma que respon als interessos de classe de la burgesia. La nació és, doncs, un resultat de l'aparició i el desplegament del capitalisme i es caracteritza per l'existència de relacions econòmiques determinades, la comunitat de territori, idioma i cultura.

Els països que no han entrat en el període de desenvolupament capitalista no poden, de fet, ser considerats com a nacions. La burgesia nacional tendeix a tot arreu a constituir-se en estat. El moviment d'alliberament nacional expressa precisament aquesta tendència.

La formació dels estats rus i austro-hongarès va precedir el desenvolupament capitalista. La unitat establerta fou una unitat absolutista i despòtica. A Espanya, la unitat es va produir en formes semblants, i per això Marx, referint-se a Espanya, ha pogut parlar d'estats de tipus asiàtic. La unitat espanyola ha estat un unitat artificiosa i despòtica, fonamentada en la dominació dels elements semifeudals, els terratinents i l'Església. Això explica fonamentalment el fet que siguin precisament els elements més reaccionaris del país els que hagin aixecat la croada contra les aspiracions nacionals de Catalunya.

Si Espanya hagués estat un gran país industrial, sense cap mena de dubte el capitalisme hi hauria realitzat la seva unitat i els problemes nacionals no sorgirien amb l'acuïtat amb què s'han produït.

El moviment va sorgir a Catalunya, i és aquí on ha adquirit una més gran profunditat, precisament perquè es tracta d'un país industrial, els interessos del qual eren incompatibles amb les reminiscències del feudalisme espanyol. En aquest sentit és un moviment progressiu.

la lluita de les nacionalitats és un dels aspectes de la revolució democràtica, i, per tant, està íntimament lligada a la lluita de classes. En aquest moviment, com en el democràtic en general, la burgesia tendeix sempre a cedir davant del poder central. La petita burgesia, en canvi, tendeix cap a les solucions radicals. L'exemple de Catalunya és força eloqüent perquè hàgim d'insistir-hi.

(Del llibre Sobre les nacionalitats. Sabadell: Fundació la Mirada, 1996, p. 15-17)