"A partir de una radiografía del presente su novela ofrece una mirada sobre un tiempo pasado en el que se encuentra el germen y la raíz de muchos problemas que todavía padecemos. La llamada violencia de género o los conflictos de cariz nacionalista son algunas de las cuestiones que más la preocupan". "A veces da la impresión de que este país anda hacia atrás como los cangrejos, que en vez de cicatrizar las heridas nos dedicamos a hurgar en ellas", opina. "Los malos tratos y agresiones que padecen tantas mujeres son también muy preocupantes. No solo es que se denuncian más, es que hay más".

(Pepa Pino. El Mundo, 7 de març de 2004)

* * *

"El ritmo ágil de la trama, la cuidada construcción, el eficaz uso de los diálogos y un sabio tratamiento de los personajes hacen de Secrets inconfessables una novela urbana moderna, que el lector percibirá como una prolongación perfectamente real de la vida cuotidiana."

(Levante-EMV, 5 de març de 2004)

* * *

"Fiel a su punto de vista urbano y contemporáneo, i con las dosis de ironía y misterio que caracterizan a Àngels Moreno, la escritora presenta un mundo de inquietantes Secrets inconfessables, ambientado en la capital valenciana más actual, para que el lector los vaya descubriendo a ritmo de jazz".

(El Mundo, 19 de febrer de 2004)

* * *

"Com a teló de fons d'aquesta història situada a la València actual, especialment al barri del Carme, figura el món del jazz. Neus és una gran aficionada a aquest tipus de música, acudeix amb assiduïtat al fictici local Café-bar Coimbra [...] i se sent frustrada per no ser una cantant del gènere. Però el jazz no aporta només cert simbolisme a Secrets inconfessables, també ofereix ritme"

(Ester Pinter. Avui, 7 de març de 2004)

* * *

"L'influx del jazz, del swing i del blues fumeja darrere les pàgines de Secrets inconfessables. La seva autora, Àngels Moreno [...] ha fet de la protagonista de la novel·la, la Neus, una mena de vedette del jazz, una dona díscola, independent i transgressora. Imprevisible com una bona jam session, al cap i a la fi. Ben estructurada, discreta i amb un desenllaç força imprevisible, es recomana llegir-la sota l'influx d'Oscar Peterson."

(Anna Tomàs. Avui, 1 d'abril de 2004)

* * *

"Un punt d'humor, de moralisme, d'extravagància, d'enigma, d'inquietud, d'egoisme, d'odi o d'amor... perquè de tot això, n'hi ha una mica. I mentre la tensió del relat va in crescendo, la vida a penes si deixa respirs a la Neus, amb més deutes per pagar que no pas aspiracions, angoixada pel treball i pel temps i les atencions escasses que dedica a la seua filla i al seu company"

(Lourdes Toledo. Levante-EMV, 7 de maig de 2004)

* * *

"Segurament, però, el més inconfessable dels Secrets inconfessables és per què hi ha gent que s'ha posat d'acord per dir que aquesta dona emprèn un viatge "a la recerca d'ella mateixa", narra la història de "gent normal" i conté una intriga psicològica "creixent". Si bé la novel·lista viatja -en tres ocasions al llarg de la novel·la-, aquests viatges, en comptes de donar-li respostes, l'únic que fan és perpetuar el desencant crònic que manté envers el món, i de cap manera no l'alliberen d'un nerviosisme angoixant -i bastant desagradable, perquè no té treva- que vernissa qualsevol moviment d'aquest personatge tan pla com inversemblant".

(Maite Insa. Lletres Valencianes, núm. 12)

* * *

"Sus protagonistas son mujeres. Y desde la entrañable de Potser a setembre a la desconcertante y alocada Neus de Secrets inconfessables pasando por la equilibrada de Malson tienen en común su condición de activas y resueltas. Lejos del estereotipo de fémina conformista. Los personajes masculinos débiles y tiernos adoran rendidamente la figura arrolladora de sus compañeras. Son los antihéroes perfectos frente a los machistas que siempre reciben, asombrados, su merecido. [...] Tres generaciones de mujeres resumen as contradicciones de una época nada fácil, con un tono fresco y humorístico. Sin traumas. La gesta femenina no aparecerá en los libros, pero lo merecería".

(Agustina Pérez. Levante-EMV, 11de maig de 2004)