"Amb aquest llibre [Les veus de la ciutat]- homenatge a la ciutat de Gandia -lloc de naixement de l'autor-, Ignasi Mora ens mostra una altra manera de narrar. Seguint el pacte de ficció que s'estableix entre el lector i l'autor quan encetem la lectura d'un llibre, Ignasi Mora representa el paper d'un altaveu de la ciutat de Gandia. L'únic lligam entre els capítols és la ciutat, i una continuïtat cronològica que va cap enrere (el primer capítol és el més pròxim i l'últim el més llunyà). D'aquesta manera cada capítol ens mostra un personatge diferent que va dir, fer o pensar el que s'hi narra. Mora ha acollit al seu llibre vint-i-quatres espectres que formen un mosaic de Gandia, de la Gandia d'aquest segle. El lector va reconeixent els personatges -un nen orfe, un malalt de càncer que fuig de casa, una dona gran enganyada, un capellà desencisat---- i les seues circumstàncies històriques: la narració de 1986 no té res a veure amb la de 1952 o amb la de 1936..., amb totes les implicacions polítiques, d'ambientació i de llenguatge que l'assumpte requereix. És com si, per un encanteri especial, els carrers de la ciutat prenguessin la veu i expliquessin algunes coses que han viscut, sense filtres de cap mena, donant la veu al pensament, els diàlegs, les accions..., de vint-i-quatre personatges distanciats en el temps, tots veïns de Gandia."

(Guadalupe Ortiz de Landàzuri i Busca: "Si les parets parlessin!", Serra d'Or, núm. 480, desembre 1999, p. 106)