Autors i Autores

Dolors Miquel i Abellà

Comentaris d'obra

Aneu-hi despullats, a la Missa pagesa, feu-hi una suspensió de judici (i no només de prejudicis), llegiu-la i rellegiu-la, passegeu-vos-hi, sortiu-ne a fumar un cigar pagès, dels de Juneda, i a fer un riu com el Segre, per on pujarà a contracorrent el Sant Crist de Balaguer, encoratjat pels aplaudiments de Gabriel Ferrater. I torneu-hi a entrar, a la missa esplèndida, i anireu gaudint d’una escatologia, en l’accepció més profana, ben oposada a la metafísica putrefacta de l’art entès a la manera margaritiana. I veureu què és fer anar el llenguatge ben lluny de tots els drets antidemocràtics i de tots els ferraterians amb ferradures.

Carles Hac Mor: "Entrar a missa com els gossos", Caràcters, segona època, núm. 39 (abril 2007), p. 15.

* * *

Amb Ictiosaure, Dolors Miquel (Lleida, 1960), una de les veus poètiques rellevants en llengua catalana, suma una nova fita en una trajectòria poètica ja ben servida d’encerts. Construït sobre tres itineraris, “Roses”, “Cor” i “Ossos”, es tracta d’un poemari poderós, fruit d’un procés d’escriptura que s’endevina llarg i dolorós. Que, tot just per això, interpel·la (i de quina manera) el lector.

Xavier Aliaga: "Colpejar les roses, glaçar el cor, flairar els ossos", El Temps, núm. 1848 (12 novembre 2019), p. 56-57.

* * *

El seu mòbil principal és la crítica corrosiva dels usos socials, amb una expressió plena de ressentiment i amargor, però també, en el rerefons, amb un desbordant sentit de l’humor.

Manuel Castaño: "En la més dolorosa fondària de l’esperit", El País (4 març 2020). En línia.

* * *

Transformació és la trajectòria poètica de Miquel: jo em transformo en la rèplica de Jaume Roig, jo em transformo en un camioner que conrea el delicat art de l’haikú, m’inspiro en musots —masculinització i amb un augmentatiu expressiu—, soc la gitana roc, un mos de gat o la dona que mirava la tele. Jo em transformo: transformacions fetes amb sonets mesurats i ben cesurats o amb ver7s de la terra, amb paraules erudites i d’altres de ben vulgars. Jo em transformo de Dolors Miquel a Maria Abellà; de Dolors Miquel a la inexistent escriptora bostoniana que traduïa a Facebook, Aline Borough, de Dolors Miquel a Lola Miquel. Un travessar (de fet, travessar-se) els límits i fer-ho desarrelant-se per tornar a arrelar però sempre en constant transformació. I de forma imprevisible.

Montserrat Palau: "Travessar-se els límits, (des)arrelament i transformació: la trajectòria poètica de Dolors Miquel", dins D. A.: Dolors Miquel, tradició i inconformisme. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2022, p. 9-33.

* * *

El llibre dels homes és una peça que s’imbrica en un conjunt coherent i heterogeni que no podem separar. Si us hi encareu, sapigueu que temàticament hi trobareu cohesió: hi ha la mateixa confrontació amb la masculinitat tòxica que trobem a Heavy Mikel, El Musot o Missa pagesa —més rebaixada a La flor invisible. Hi ha diàleg amb la tradició: el llibre no és només una partida de tenis amb Eiximenis, sinó una resposta a l’Espill, de Jaume Roig, escrit en tetrasíl·labs, que s’aferrava a la misogínia com a tòpic de l’època per assolir l’aprovació canònica. Hi ha, alhora, exploració formal: així com a El Musot Miquel s’enfronta al sonet i als Haikús del camioner ho diu tot en tres versos, a El llibre dels homes hi trobareu poemes narratius en tetrasíl·labs on no només s’hi expliquen acudits i es rima Freud amb coit, sinó que s’hi rememora la repressió del franquisme contra el moviment estudiantil i s’hi amolla una crítica ferotge cap a l’afició aduladora dels poetes. Hi ha oralitat. I no perquè el tetrasíl·lab en sigui el metre per excel·lència, o no només, també perquè Dolors Miquel, com Enric Casasses, pensa els poemes per llegir-los i per dir-los en veu alta, no pas per empresonar-los a la lleixa d’una biblioteca (silenci!). I, per acabar, hi ha varietat. Que Miquel parli, al Llibre dels homes, amb Jordi de Sant Jordi, Eiximenis, Roig, Ferrater o Carles Riba no vol dir que no ens trobem alguna sorpresa pel camí.

Laura G. Ortensi: "Fal·lus, fal·làcies, musots i miquels", La Lectora (9 maig 2023). En línia.