Taüllenca

Taüll, Boí, vers de braves,
tall a l’ull i gir de rima,
llaüt antic, claus robades,
verb altell i clandestina.

Versos vaques, rim ovella,
tall jugular, llop romànic,
carreu de veu que arrossega
vi de bota i coques planes.

Boí a la falda, grunya, 
l’ametlla prenyada al llim,
troncal nit, boscada bruma,
taüllant boira del cim.

Prats, estrofes sense lluna, 
fosc domini dels sentits,
trenco rocs sobre els grafits,
mallo el riu amb bosc i runa.

En vall d’ossos, clot boví, 
em faig vent, esquinç i espurna.
soc camí sense camí,
vol, presagi d’au nocturna.

* * *

Crit de la Cabra

"No menjaràs l'herbeta fàcil de les concessions?
No voldràs el teu lloc calent i segur a la palla?
No seguiràs les indicacions dels bocs?
I què faràs?
Ballar-la, cabra?"

"Ballar-la cabra i ben amunt, segur el precipici,
desafiar la gravetat i la utopia.
Tòrcer-me, girar-me, cabriolejar sobre el vers buit,
empaitar la verticalitat dels diccionaris,
menjuquejar la paraula suculenta
arran d'un abisme rocallós.
Ballar-la cabra. Aquelarre a les esquenes
dels seriosos inquisidors
que en tot veuen feminisme i sospita.
Ballar-la cabra i cabrit i cabram i cabrum i cabrera.
Màgia blanca a la ment explotada
que abandona el llit i la casa potestat.
Salvatge delicadesa del bel que s'eleva
entre les parets vellutades de l'Univers
i s'estimba a la basseta on els ramats
eructen llimacs de versos i verdet de vides".

* * *

Vers del no dir re

Ben bé no sé pas poc què dir
i poso punt on hi va pont,
perquè no tinc pas res a dir
que tinc un tap enmig del front
i faig el vers per no dormir
que el vers s’assembla a la son.

Tinc tanta son que trobo el tinc
dur i molt fer i hi vaig clapant
cap al camí del sense cinc
que fou trobat tot badallant.
Caigué del seny com qui fa clinc
i busco el clinc amb mà i amb guant.

I trobo un clanc, un clonc i un clunc
i en vers envers qui no se sap
amb mots ben tots de res ben func
i on-als hi vaig-vaig-vaig de cap.
Com caic de cul sobre el rim punk
no sé si dormo o menjo rap.

Un rap de peix que put a mar,
vora un amar que put a peix
i ara ho rimaré tot amb far
que la erra sona amb llum i es creix
al cap que rar i car com bar
no sap que el dos a l’u és greix.

Ben bé no sé pas què he dit
i si ho sabés, “passo”, diria.

AIOÇ. Barcelona: Edicions 62, 2004.