Marina Martori neix a Barcelona el 9 d’octubre de 1979. Viu els primers dos anys de la seva vida a la capital, però el 1981 es trasllada a viure a Llinars del Vallès, un poble als peus del Montseny d’on és originària la seva família materna.

Apassionada de les lletres des de ben petita, és una gran lectora, especialment de novel·la negra i de detectius i comença a escriure amb 8 anys. Cursa la primària a l’escola Bell-lloc on guanya els seus primers Jocs Florals amb 9 anys amb un conte titulat “El Llapis i la Goma”. No ha deixat d’escriure des de l’aleshores tot i que mai n’ha fet la seva professió. 

El 1997 entra a la Facultat de comunicació de Blanquerna on cursa la llicenciatura de Comunicació Audiovisual. Un any després, el 1998 publica la seva primera novel·la Blau Turquesa amb l’editorial La Galera. Mentre estudia, i amb la mateixa editorial, publica també Crims del desig i El cel de Lisboa. Durant aquests anys col·labora amb l’editorial La Galera com a lectora d’originals i escriu algun dels contes infantils que formen part dels llibres de text de l’editorial. També col·labora en aquest sentit amb l’editorial Teide on publica En Marc va a pescar. Amb La Galera publica En Jordi i els colors i M’agrada ser petit, també per a infants.

Quan acaba la llicenciatura compagina el postgrau en Comunicació i Humanitats amb la seva feina de guionista al programa de documentals Tarasca i Terra a TV3. Apassionada del teatre i de les arts escèniques en general, decideix especialitzar-se en gestió cultural i en cursa el màster. Canvia la feina de guionista per la de comunicació en el sector cultural i treballa a Teatre de Ponent i a Televisió Granollers. 

El febrer del 2004 guanya el Premi Joan Santamaria de Narrativa per la seva novel·la Silencis escrita a quatre mans amb Josep Vilagrassa. En publica el llibre l’editorial La Busca. El 2006 publica amb Proa El manuscrit càtar i la seva versió en castellà. La novel·la parla sobre un dels temes que més interessen a l’autora: el catarisme i el sud de França, un espai literari, físic i històric que l’apassiona i amb què se sent molt lligada. 

Treballa en l’àmbit de la gestió cultural amb Accés Teatre, Roca Umbert Fàbrica de les Arts i Planeta Impro. Continua sent una lectora afamada i en aquest període és mare dels seus dos fills. El 2010 li encarreguen el llibre biogràfic sobre el grup de música Los Tellens que veu la llum el setembre d’aquest mateix any com a Twist Again Els Tellen’s 1964-1968 i el publica l’Editorial Tarafa. Comença a escriure pel diari La Revista del Vallès i ho fa fins al 2017. 

El 2011 inicia una fructífera col·laboració amb l’Editorial Alpina que li reporta un dels seus grans èxits literaris; la trilogia d’humor M’ha posat a cent que consta de tres títols:  M’ha posat a cent que no portis calces (2011), M’ha posat a cent el teu consolador vermell (2013) i M’ha posat cent la teva madrastra (2019). A més de la trilogia, amb l’Editorial Alpina publica Dones Salvatges (2012), una novel·la negra ambientada a Tossa de Mar que reivindica el paper de la dona en l’art i la història, i on mitologia i veritat es barregen; La Trobada dins del projecte Parelles artístiques en col·laboració amb l’Associació de Malalts Mentals LAR, que escriu a mitges amb Alexandre Perelló, afectat d’esquizofrènia i el recull de contes eròtics Per pur plaer, que compta amb la col·laboració d’escriptors, polítics i artistes que s’avenen a jugar amb l’autora a un joc eròtic epistolar. 

En aquesta època entra en contacte amb la Fundació Lar i hi col·labora des d’aleshores amb cursos de lectura i escriptura per a afectats amb malalties mentals. També comença a treballar amb algunes biblioteques coordinant clubs de lectura, activitat que li encanta. El febrer del 2015 comença la seva relació professional amb l’Ajuntament de Llinars del Vallès i es converteix en la directora del nou Teatre Auditori de la població i el 2019 també del centre Espai d’Art. 

El febrer del 2018 comença una col·laboració setmanal amb els diaris El9Nou i El9Nou Vallès Oriental en format columna d’opinió sota el nom de "La Rebel"; nom que tindria la seva llibreria, si mai en té una. El juny del 2018 guanya el Primer Premi de la IV Edició del Concurs de relats curts Ploma Els 4 Gats organitzat pels 4Gats i l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès amb el relat “Rebaixes”.

L’agost del 2019 veu la llum la seva dotzena novel·la Una casa lluny del mar publicada per Viena Edicions, que relata la història d’amor dels seus avis materns, ambientada en la guerra i la postguerra, i en un entorn rural. A més, s’especialitza en gènere i literatura i comença a coordinar clubs de lectura feministes per a quatre biblioteques.

El gener del 2020 participa amb un conte titulat “Tot sobre ella” en el recull Granollers, 16 contes per una ciutat que publica l’editorial Alpina per captar fons pel menjador social El Xiprer. El setembre del mateix any guanya el IV Premi de Narrativa Montserrat Roig de Martorelles pel relat “Xup-xup” que explica la relació entre una àvia i una neta, amb receptes de cuina de fons. 

Durant el confinament per la covid-19 escriu Nit Americana, una novel·la sobre les mentides que ens creiem i els desamors i que és un homenatge a la ciutat de Porto i al cinema, que es publica també per Viena l’octubre del 2021. 

Apassionada dels viatges i la lectura; sempre afirma que, quan sigui gran, vol ser feliç.