El Robert seu al Portal de l'Àngel amb una llauna per a les monedes entre les cames. Toca una harmònica i té al seu costat un carro de súper ple fins al capdamunt de cartrons i de bosses de plàstic. De la cadena que hauria de servir per enganxar-lo als altres carros, penja una càmera fotogràfica de joguina d'un taronja cridaner. Tot i els vint anys que han passat, és el mateix Robert de sempre. El nas, les celles gruixudes, la pell fosca. El gest d'apartar-se el serrell, massa llarg, dels ulls. El cor se'm dispara. Vint anys. El so de l'harmònica, raspós i entretallat, es barreja amb la gatzara d'una banda de dixieland. Reculo i aprofito l'entrada d'una botiga per observar-lo amb prou calma. La roba, bruta i atrotinada, li queda massa baldera. La bota dreta té la sola reforçada amb cinta adhesiva de Gil Stauffer. La inquietud em paralitza.
(Sinopsi)

Finalista del Premi Crexells de 2012.

* * *

Altres publicacions: