«Tu tries», és, doncs, la frase que, posada en boca del sicari, obre la història de La decisió de Brandes [...]. Una història plena d'imatges tan suggerents com, per exemple, unes petjades damunt la neu del pont Manes de Praga que desapareixen damunt de la barana de ferro. Un estremidor discurs sobre els absents i la seva pervivència en els nostres records, sobre els finals d'època, de nissaga. Una crua reflexió sobre el temps que passa i que ens deixa desemparats quan a l'hora de passar comptes ens adonem que, tot volent ser feliços, la vida ens ha passat pel costat sense haver-nos-hi acabat d'implicar. Un llibre breu però intens. Gran, creguin-me.

(Joan Josep Isern. "Petjades damunt la neu", Avui. Cultura, 7 de setembre de 2006, p. 12)