Francesc Lorenzo i Gàcia neix l’1 d’agost de 1911 a Llagostera (Gironès). Passa la seva infantesa a diversos pobles de Catalunya a conseqüència del canvi constant del seu pare, un inquiet funcionari de l’Estat. Fins als setze anys de l'autor, en què la família s’estableix definitivament a Barcelona, viu a Malgrat, Calella, Sant Celoni, Mataró, Sabadell, Moià, Manresa i Granollers.

Fa els estudis primaris en escoles públiques i més tard estudia català i comptabilitat al CADCI de Barcelona. És un lector constant i llegeix els grans clàssics de la literatura que edita l’editorial Proa dins la col·lecció “A tot vent”. Paral·lelament, treballa primer als magatzems Jorba de Manresa i després a la casa Vilardell de Barcelona. En la seva etapa juvenil és destacable la seva activitat esportiva, ja que com atleta aconsegueix dues vegades el subcampionat de salt de perxa.

Entre el 1939 i el 1943 viu exiliat a França i, com d’altres catalans, és internat als camps de refugiats de la platja d’Argelers. Amb el seu retorn es referma la seva vocació literària com a dramaturg. El primer gran èxit que té és amb l’obra Berlín, plaça Alter, núm. 2 escrita el 1947 i estrenada al Teatre Romea el 1954 amb la Companyia Titular Catalana encapçalada per l’actriu Maria Vila i dirigida per Esteve Polls. Un any abans s’havia fet una primera representació al Teatre de l’Orfeó Gracienc amb Núria Espert en el primer paper femení. 

Participa en la tertúlia literària teatral que cada dissabte es feia a l’editorial Millà del carrer de Sant Pau de Barcelona, on entra en contacte amb altres autors. Es decanta per un teatre de caire més popular que abasta un extens repertori, des de melodrames com Els rebels tràgics (1980) fins a comèdies com Benvingut, Mossèn Vidal (1965). És molt apreciat pels grups teatrals d’aficionats que li estrenen la majoria de les seves obres a més de les representacions dels teatres professionals barcelonins: el Teatre Romea, el Teatre Barcelona, el CAPSA o el Guimerà. Una de les comèdies més representades és El millor dependent del món (1962) que l’any 1985 RTVE-Catalunya emet dins la seva programació de Teatre.

És autor d’algunes peces de teatre infantil amb les quals obté diversos premis com el Josep Maria Folch i Torres per Dolça nit de Nadal (1958) i el de La Faràndula de Sabadell per La mestressa de la casa ensorrada (1959). Escriu també un recull d’articles de caràcter cultural en el llibre Tothom ha d’ésser-hi (1964).

Mor a Barcelona el 16 de novembre de 2001.