"El viatge per Itàlia -som a "Les enyorances del món"-, amb les visions de Roma, dels monuments arquitectònics de la pagana i la cristiana, amb els contactes del santoral italià que hi percebé, obren el camí del "Jubileu" i de les "Meditacions i jaculatòries". El primer, el magnífic poema en tres cants amb què López-Picó, parlant en nom del seu país, s'associà a l'any jubilar franciscà de 1927. Les segones, "diamants de brasa" -per dir-ho amb mots del mateix poeta- de l'hagiografia, sobre la qual tornarà encara -obres inèdites aquestes- en "Les ales dels dies" i en "Miniatures incials", entre altres. Aleshores del viatge a Itàlia -1923- ens pogué estranyar, de moment, que el llibre fos d'aparença epigramàtica; que el Poeta no ens donés tot d'una el ressò que, com a llatí i com a catòlic, aquella estada havia de desvetllar en la seva sensibilitat. Visió de les ciutats de Florència, Pisa, Perúgia, Tívoli, Nàpols, Venècia, Verona, Pompeia, de les planures de l'Umbria, del pes imponent de la Ciutat Eterna, esculptures i pintures de Miquel Àngel insatisfet. Però el llibre no fou sinó "l'abellar de la flama" que ja sempre més covaria dintre l'esperit del Poeta i que ha fecundat, incessantment, tota ls eva ulterior lírica ortodoxa, començant per la "Invocació secular"" (Del Pròleg d'Octavi Saltor al volum Obra Completa (1948), pàgina 36).