ESPERO EL TEU RETORN
Avui el dia no ens ha regalat harmonia
i l’amor resta aparcat en un racó de la cambra
que s’insinua lúgubre i inhòspita.

Avui el dia ens ha banyat d’incerteses
i omple l’aire aquesta olor rància
que ens inunda les narius de rancúnia.

Ets lluny, molt lluny,
immers en els viaranys de l’odi,
xop de fàstic i de menyspreu vers tot:
els amics, el cel, tu, jo...

No puc lliscar pel teu cos maldat
per la gèlida angoixa
que aculls sense revolta, resignant-te.

No puc, no, perquè no vols.
Et clous dins del petit ou maldestre
que has escollit d’embolcall.

Avui el dia s’ha endolat quan tombava la tarda
i tot de núvols grisos han ofuscat
l’esborrany del teu somriure melós.

I jo aquí, dessota l’esperança, llagrimejant,
espero el teu retorn.

(Tot allò que és absurd dir-vos. Amazon, 2023.)

* * *

ESPILLS DE MAR
Flames pintades
en un fosc llenç de nit:
milers d’estrelles.

L’alba fereix
la foscor que, fugint,
fa bleir l’aigua.

Atzurs es nuen
i trenen fils d’escuma
besant la platja.

El sol pinzella
un estol d’alimares
damunt de l’aigua.

El llamp, colèric,
esquinça els obscurs núvols.
Creix la tempesta.
 

MIRALLS DE BOSC
El fred revé:
el bosc llueix ses joies
d’or, bronze i coure.

La tardor engruna
el bosc, sense malícia.
Ocres que dormen.

Vessen les fulles
de tardor, rovellades,
dels arbres tristos.

Plouen mil ocres
dins l’ombriu bosc de fajos
que el sol oblida.

Passen els dies.
Ebris del fullam càlid
els bolets ixen.

(DD.AA.: 15ns Premis Literaris Penedesencs Nit de Sant Jordi. El Vendrell: Institut d'Estudis Penedesencs, 2003.)