Lluïsa Julià (Barcelona, 1958) és escriptora, assagista i agent cultural.

El seu camp d'investigació és la literatura moderna i contemporània. Ha treballat especialment autors clàssics com Joaquim Ruyra o Maria Antònia Salvà, sobre els quals realitza estudis, edicions d'obres i biografies i ha editat textos inèdits i correspondència. Cal assenyalar, entre d'altres, obres com Ruyra, inèdit (1991), Joaquim Ruyra, narrador (1992) o l'edició original de la traducció de Mireia (2004) de Frederic Mistral realitzada per Maria Antònia Salvà.

Per altra banda, en els estudis culturals realitza nombrosos treballs per tal de situar l'obra de les escriptores modernes i contemporànies en el panorama literari. En aquest sentit du a terme estudis i antologies com Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999, en col·laboració) i participa o coordina nombrosos projectes com Cartografies del desig (1997-2001), recitals, taules rodones, revistes o jornades. L'any 2007 apareix Tradició i orfenesa (2007), on l'autora recull un conjunt dels seus assajos sobre autores catalanes, entre els quals destaquen els dedicats a Maria-Mercè Marçal. El 2013 publica l'assaig Els miralls de la ficció. La narrativa de Maria-Àngels Anglada i el 2017, la primera biografia de la poeta Maria-Mercè Marçal: Maria-Mercè Marçal. Una vida.

Escriu habitualment a diverses revistes literàries, com Caràcters i Serra d'Or, de la qual també forma part del consell de redacció.

Ha estat secretària de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (2001-2009), i membre de la junta nacional d'Òmnium Cultural (2010-2015). Actualment és vicepresidenta primera de l'Ateneu Barcelonès.



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Documentació: Lluïsa Julià i Toni Terrades.
Fotografia inicial © Pilar Aymerich. Fotografies de la biografia de l'arxiu de l'AELC i de l'arxiu personal de l'autora.