[Víctor Alexandre. L'independentisme desacomplexat] El llibre [...] té l'agilitat del gènere entrevista i, amb aquest format, ja se li augura una bona acceptació.

(Jordi Dalmau. Diari de Girona, 16 de juliol de 2009)

* * *

[Mira sota el coixí] [...] O bé tenim els contes de Jordi Sedó (Mira sota el coixí, Malhivern, 2008): molt variats i polits fins a l'extrem, i a punt d'arribar a la segona edició.

(Matthew Tree. Avui, 1 de maig de 2009, p. 23)

* * *

Magistral el llibre Víctor Alexandre, l'independentisme desacomplexat (Malhivern, 2009), de Jordi Sedó. Es tracta d'una llarga entrevista que el sociolingüista fa a l'escriptor i periodista. El gènere permet a l'autor de Set dones i un home sol respondre de manera tan lúcida com sintetitzada tota mena de qüestions referides a la nostra situació nacional.

(Ricard Biel. Diari digital Directe!cat, 26 d'abril de 2009)

* * *

[Mira sota el coixí] Tresserras va descriure Sedó com un autor amb una sensibilitat lingüística molt important que s'evidencia en el tractament de l'obra […] També va afirmar […] que és un autor de molta vàlua, tal com es demostra en aquest llibre.

(Fragment de la notícia apareguda a El 9 Nou, el 18 d'abril de 2008, arran de la presentació del llibre a càrrec de la catedràtica de llengua i literatura Lola Tresserras)

* * *

[La llengua catalana, senya d'identitat nacional] En els articles que aquest autor ens presenta, escrits d'una manera àgil i molt amena i impregnats d'una ironia que sovint esdevé sarcasme, hi preval la perspectiva sociolingüística aplicada amb rigor.

Sempre amb la preocupació pel futur de la llengua com a rerefons, Sedó fa una lúcida i amarga crítica adreçada als mateixos catalans, primers responsables de la delicada situació en què la llengua es troba. Una crítica que hauria de servir, per tant, com a element de reflexió per a la nostra societat i d’esperó per tal que es modifiquin les actituds lingüístiques perjudicials i deixin de ser un mal endèmic que anem arrossegant fa tant de temps.

(Anna Porquet i Botey. Llengua Nacional, núm. 62, I trimestre de 2008)

* * *

La llengua catalana, senya d'identitat nacional és un llibre amè, que es llegeix sense dificultat i que destil·la un veritable sentiment nacional, obert, universalista i clarament integrador. Per això aquest petit volum no hauria de faltar dels prestatges […] de cap persona interessada en els aspectes socials de la nostra llengua.

(s/n. Diari de l'Ametlla, abril de 2007)

* * *

[La llengua catalana, senya d'identitat nacional] El sociolingüista Modest Reixach [...] explicava [...] "Estic agradablement sorprès del que donen de si uns articles com aquests. És una aportació molt important en el camp de la sociolingüística i també de la lingüística". Segons Reixach, Sedó és molt bon escriptor: "Es veu que és lingüista. Però, a més de ser un bon escriptor és un bon pedagog, un bon comunicador, que domina l'art d'expressar-se i de comunicar el que ell sap [...] No només critica: obre camins i perspectives, revela horitzons possibles i desitjables. És un llibre fàcil de llegir, i que ens convé una mica a tots", va assenyalar Modest Reixach.

(Fragment de la notícia apareguda a El 9 Nou, el dia 30 de març de 2007, arran de la presentació del llibre a Granollers a càrrec del sociolingüista Modest Reixach)

* * *

[Granollers: observatori sociolingüístic] L'estudi de cinc anys d'enquestes (1998-2003) als alumnes de 4t d'ESO de tots els centres públics i privats concertats de Granollers ens mostra 33 conclusions globals que palesen la mala salut del català, sobretot a l'escola pública.

(Jordi Solé i Camardons. Escola Catalana, núm. 439, abril 2007)

* * *

[Granollers: observatori sociolingüístic] Ja fa anys que els sociolingüistes alerten que a l’escola ha augmentat el coneixement del català, però no pas l'ús, però potser mai s'havia donat a conèixer una enquesta sociolingüística tan completa i tan contundent pel que fa a la pèssima situació que pateix l'ús del català a l'ensenyament secundari públic.

(Jordi Solé i Camardons. Avui, 4 de gener de 2007)

* * *

[Granollers: observatori sociolingüístic] [...] la suficiència de dades aportades així com les conclusions i les valoracions són plenes de rigor [i són dignes de lloar] la tria feta quant al treball de camp, el mètode i el temps escollits [...], una decidida valentia dels autors en parlar clarament d'aspectes [...] no políticament correctes, l'aportació d'unes conclusions fonamentades, tècnicament mostrades, fàcils d'entendre, de comparar i d'extrapolar [i] l'aportació d'unes conclusions allunyades de tòpics, catastrofismes i/o messianismes i indicant criteris de correcció de la situació lingüística actual.

(Joan Garriga. El 9 Nou, 11 de desembre de 2006)

* * *

[Granollers, llengua i futur] Dilluns, en fer-se públic el treball guanyador, Jordi Pardo va ressaltar que era el primer cop que el jurat del Memorial Joan Camps premiava un treball que no és d'història, de geografia o d'antropologia. Pardo assenyalava que el treball és important des de tres vessants: no hi ha dades sobre el tema; és una àrea inèdita i es reconeix la feina del sector dels ensenyants.

D'altra banda, les dimensions de l'àrea estudiada [...] permeten seguir l'estudi i aplicar-hi propostes [...].

(s/n. El 9 Nou, 11 de juny de 1999)

* * *

[Llengua i societat al Vallès Oriental] L'obra no s'adreça estrictament als professionals i estudiants, sinó que pot ser valuosa per a qualsevol persona que tingui una mínima sensibilitat per la situació de la llengua catalana.

(Santiago Cucurella. El 9 Nou, 22 de juliol de 1997)

* * *

[Llengua i societat al Vallès Oriental] Cal aplaudir l'encert del professor Jordi Sedó i convidar els lectors a estudiar les dades que sobre el Vallès Oriental ens ofereix, i a reflexionar sobre les idees que ací i allà van emergint, sovint amb una insistència que pot ajudar a superar els prejudicis idiomàtics i les actituds lingüístiques que destrueixen l'ús del català.

(Jordi Solé i Camardons. Escola Catalana, núm. 340, maig 1997)

* * *

[Llengua i societat al Vallès Oriental] Jordi Sedó, sociolingüista, autor d'una més que lloable aproximació teòrica (La anormalitat lingüística dels catalans), es capbussa de ple en les dades de la seva comarca d'adopció, ja que ofereix característiques sociolingüístiques molt particulars.

(Lluís-Anton Baulenas. Avui, 3 d'abril de 1997)

* * *

[La anormalitat lingüística dels catalans] [...] un treball que té la virtut d'oferir-nos les claus essencials (i els arguments essencials) del diguem-ne, problema lingüístic que tenim plantejat des de fa anys [...]. Un treball, el de Sedó, al qual cal agrair la seva vocació pedagògica. L'autor es vol fer entendre. I ho aconsegueix.

Jordi Sedó, amb una notable capacitat de síntesi, fa un repàs de tots aquells elements que expliquen el present minoritzat i subordinat de la nostra llengua.

(Miquel Porta Perales. Avui, 26 de desembre de 1993)

* * *

[La anormalitat lingüística dels catalans] El lingüista Jordi Sedó i Solé ens posa a les mans un text de dens contingut didàctic i orientador [...]. És per això que fem públic el nostre agraïment a l'autor d'aquest llibre.

(Marc-Aureli Vila. Pròleg a La anormalitat lingüística dels catalans. Sant Cugat del Vallès: L'Amarant, 1993)