Josep Igual neix a Benicarló el 19 de febrer de 1966.

Escriptor, poeta, periodista i cantautor, passa gran part de la seva vida a les Terres de l'Ebre. Per això, se'l considera un escriptor fonamental de les lletres ebrenques. Des de jove, manifesta un compromís amb l'escriptura, publicant primer algunes columnes d'opinió al setmanari Benicarló Crònica. En col·laboració amb altres joves amb inquietuds culturals (Ramon París, Manel Garcia Grau i Josep Manuel San Abdón), funda la revista literària Passadís i fa algunes incursions al món de la ràdio.

Durant els anys vuitanta, Igual publica els reculls de poesia Treva d'hivern (1987) i 35 poemes (1988, guardonat amb el Premi Roís de Corella). En aquests primers llibres, reflexiona sobre el pas del temps, l'enfonsament i la decadència del món que l'envolta, en contrast amb un passat recordat amb nostàlgia. En la seva poesia posterior, abandona el to desolat i evoluciona cap a una visió més positiva de la vida. Durant els anys noranta s'editen Lector d'esperes (1990), Diari Espiritual (1990), Closed for sale (1994), Refugi contra la tempesta (1995), Tríptic (1997) i Rebotiga de brocanter (1999), guardonat amb el Premi Josep Maria Ribelles Ciutat de Puçol 2000.

La seva producció poètica continua amb Llevats i ombres (2006), Poemes escollits (2007), Ditades al vidre (2008), Uomo qualque (2010), reconegut amb el Premi Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi, i Oliverar de l'aire (2019), Premi Xavier Casp Ciutat de Carlet.

A la dècada dels noranta, Josep Igual s'instal·la al Delta de l'Ebre, a la població de La Ràpita. A la dècada del 2010, es trasllada definitivament a Amposta. És a partir del seu trasllat al Delta que l'obra d'Igual transita cap a la prosa, amb obres narratives de ficció i obres que encaixen dins el dietarisme o l'assaig. Els exemples més significatius de novel·la són Cabotatge (Premi de narrativa Sebastià Juan Arbó 1997), Torn de Nit (Premi de narrativa Vila de l'Ametlla de Mar 2005) i Música secundària (Premi de narrativa breu Ciutat d'Amposta 2015). 

És autor de diversos reculls de contes. Cal destacar-ne La nau de l'atzar (Premi Ciutat de Vinaròs 1999) i Circ de puces (Premi de narrativa curta "25 d'abril" Vila de Benissa 2018). També és autor de Fugida en cercles (2010) i de Plàncton (2012), que recull una selecció dels textos publicats durant cinc anys en el seu blog personal, homònim. Es tracta d'un dietari poètic en línia actualitzat setmanalment, on exposa opinions sobre temes diversos. 

Les proses de Plàncton lliguen amb la faceta dietarística d'Igual. Bona part de la seva producció encaixa dins el dietarisme o l'assaig, des de L'any de la fi del món (2001) fins a L'eternitat enamorada. Notes d'un diari, 2016-2017 (Premi d'assaig Joan Fuster 2019). Paral·lelament, col·labora com a columnista en nombrosos mitjans de comunicació, com ara l'ABC. 

Entre aquestes dues publicacions, escriu també L'any de la fi del món (Premi Vall d'Uixó 2001), El rastre dels dies (Premi de narrativa Alambor 2004), Benicarló: un passeig silent (2006), Quaderns deltaics (Premi Cristòfol Despuig 2008) o L'incert alberg (2016). Aquests volums evoquen l'estil de Josep Pla, a qui Igual llegeix amb admiració. Es tracta de dietaris que recullen els conflictes de la societat actual des d'una òptica personal. La seva prosa de frases breus i sentencioses l'aproxima a l'aforisme, a la condensació sintètica.

Igual també és autor de l'estudi El món literari de Sebastià Juan Arbó (1990) i de Retrats de butxaca (2006), un llibre en què descriu diverses personalitats del món de la cultura, la política, l'esport, la religió i la societat, com ara Ferran Torrent, Isabel-Clara Simó, Raimon, Ovidi Montllor, Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal, Joan Francesc Mira, Lluís Foix, Baltasar Porcel, Ximo Puig o Pau Riba. 

A més, també es dedica a la música. L'àlbum Sort de tu (1998) recull les cançons compostes i interpretades per Igual, que musica poemes propis i d'altres autors. Aquestes composicions més intimistes les compagina amb produccions més comercials.

Mor a Amposta el 25 de març de 2021, a l'edat de cinquanta-cinc anys.