Josep Heras Aledo neix a Barcelona el 26 de desembre de 1949. A la seva família hi conviuen un avi i un pare químics, àvia i mare de molta empenta, un altre avi autor de novel·les llibertàries, un germà advocat i una tieta catòlica i lletraferida.

El seu primer domicili és al barri de Gràcia, després a Sant Gervasi, més tard a la Dreta de l'Eixample i, des de l'any 80, torna al seu barri d'origen. Gràcia és la seva petita pàtria: on és concebut, neix, fa la vida d'estudiant de batxillerat, on hi ha els seus cinemes i teatres, les cases d'avis, tiets, tietes, cosins i cosines, els mercats, els futbolins, la biblioteca del carrer Gran i el lloc de les primeres amistats i aventures juvenils. És on, amb la seva dona, forta i generosa, fan créixer els seus quatre fills.

Al taller del seu pare, aprèn a treballar de valent. Per continuar la tradició familiar, comença els estudis d'enginyeria química, però els abandona i es decanta per Filosofia i Psicologia. Es llicencia a finals dels anys setanta a la Universitat de Barcelona. Col·labora en el departament de Psicologia Social de la mateixa UB. Després de diferents experiències laborals, ingressa a una entitat financera on exerceix funcions diverses abans de centrar les seves activitats en la formació i desenvolupament professionals. En aquesta etapa publica els seus primers tres llibres: Diccionario de Mercados Financieros (1998), Alicia en la sociedad del conocimiento (2001) i El bastón del líder (2003).

El seu interès pel budisme ve de molt jove. Cap als vint anys, compra a un quiosc de les Rambles de Barcelona un llibre de Hermann Hesse, Siddharta, descobrint que aquell era el nom del Buda. En els anys 70, l'orientalisme estava de moda i el budisme interessava de manera especial. Llegeix el llibre dues vegades seguides. Amb ganes de saber-ne més, es troba amb escassetat de traduccions o desconeix on aconseguir-les. Després, topa amb Alan Watts i fa una nova descoberta: el zen. Allò el porta a D.T. Suzuki. La literatura el condueix a Els pòtols místics, la traducció catalana de The Dharma Bums de Jack Kerouac. Arriben les excel·lents traduccions de l'Amadeu Solé-Leris, els utilíssims consells del savi que regenta l'enyorada Llibreria Almirall i els textos de Taisen Deshimaru, Walpola Rahula, Ajahn Chah, Thich Nhat Hanh...

Comença a meditar en un zendo, on la responsable és una religiosa catòlica i mestra zen. Hi practica zazen, la meditació del budisme zen. Consisteix a seure i respirar en una postura corporal determinada, alhora que la ment no s'aferra als pensaments que sorgeixen i que es du a terme amb un esperit de no cercar profit.

Passen uns quants anys, abans no es pot lliurar a l'estudi profund del budisme. A la Universitat Mahachulalongkornrajavidyalaya, a Bangkok, una monja l'ensenya a donar les primeres passes en la meditació vipassana. Si fins aquell moment només coneix les escoles Mahayana, en les versions tibetanes i zen, descobreix qui s'identifica amb el legat original del Buda: l'escola Theravada, i s'hi submergeix de ple. Aprèn als monestirs de Wat Sanghatan, a Nonthaburi (Tailàndia), al Malwatta Vihara, a Kandy, i al Kelaniya Raja Maha Vihara, prop de Colombo, a Sri Lanka.

Com molts d'aquells que s'hi acosten amb curiositat, durant anys es pregunta si el budisme és una religió o una filosofia. De seguida deixa de banda l'aposta per la fe i se centra en la manera de viure, en l'ètica proposada pel budisme. Aquesta decisió, tanmateix, no fa abandonar les visites als temples, ni la meditació, ni el respecte envers els religiosos. Fa seva l'accepció d'ateu religiós proposada per Raimon Panikkar.

Diu que li caldrien unes quantes vides més per aspirar a l'erudició. I no sap quantes més per qualificar-se de budista. Mentrestant, es conforma en ser un estudiós del budisme, explorant textos o amb mestres, amb actitud d'aprenent, com demana Shunryu Suzuki.