Aquest recull de contes rep el premi Mercè Rodoreda 2007, amb el títol La mar enfora que, després, canvia a La mort i la pluja. El 2009 és guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or. 

Tot i que es tracta de contes autònoms, existeix una voluntat d'unitat, que s'aconsegueix amb l'ús d'una mateixa veu narrativa, la localització en un escenari comú i la presència de personatges que es repeteixen al llarg dels dotze relats que el componen. L'obra s'acosta a l'autoficció, en tant que conté records personals de l'escriptor de la vida a Mallorca abans de l'esclat del turisme.