Guillem Frontera neix a Ariany l'any 1945. Es forma al seminari Seràfic de la Porciúncula (dels frares franciscans de la TOR), una etapa que recorda negativament i que li desperta sentiments de menyspreu cap a la religió. 

Membre de la generació dels 70, es forma en la llengua i la literatura catalanes de manera autodidacta, entrant dins cercles relativament clandestins i emparat per les generacions anteriors. Als vint anys, s'embarca en la fundació i la direcció de «La Sínia» (1965), una col·lecció de poesia on publica els primers llibres: A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966).

Malgrat aquest interès primerenc per la poesia, ben aviat comença a conrear la narrativa, gènere al qual s'ha dedicat des d'aleshores. Com a novel·lista, als vint-i-tres anys entra amb força al panorama literari català amb Els carnissers (1968), Premi Ciutat de Palma de novel·la Gabriel Maura, que es publica amb pròleg de Llorenç Villalonga. Es tracta de la primera obra que presenta el col·lapse de l'illa de Mallorca com a conseqüència del turisme, una nova indústria que transforma l'economia i la societat de dalt a baix. Així, Frontera s'insereix en el realisme social amb un plantejament crític que continua a les obres posteriors: Cada dia que calles (també guardonada, aquesta vegada amb el Premi Ciutat de Manacor de novel·la 1969) i Rera els turons del record (1970). 

L'any 1977 surt a la llum Tyrannosaurus, una novel·la paralitzada per la censura i polèmica perquè narra la vida d'uns alumnes preadolescents del seminari franciscà de la Porcíncula, que pateixen abusos sexuals per part d'un religiós. El 2020, se'n publica una versió revisada i actualitzada. Continua l'itinerari narratiu l'any 1979 amb Les estrelles suaus de primavera i amb La ruta dels cangurs, la primera novel·la negra escrita per un autor mallorquí. A continuació, publica les novel·les Una dolça tardor (1983), Un cor massa madur (1994) i, després d'un període de silenci literari, Si una nit penses en mi (2011), L’adéu al mestre (2013), Sicília sense morts (2015) i La vida dels cossos (2019). Entre d'altres qüestions, aquestes obres tracten críticament el món de l'art (especialment la pintura) i la corrupció política. Exploren, també, el valor de la memòria i les emocions humanes. Algunes s'han traduït a l'alemany (Un cor massa madur i La ruta dels cangurs) i al castellà (Els carnissers, La ruta dels cangurs, Un cor massa madur i Sicília sense morts). Així mateix, l'any 2022, s'estrena a IB3 la sèrie de televisió Sicília sense morts, adaptació de la novel·la homònima.

Amb Les estrelles suaus de primavera inicia la publicació de narrativa breu, que continua amb diversos reculls: Galeria d'ombres (1983), una contribució al recull Temps de fogony. Relats històrics de l'Alt Pallars (2004) i, especialment, La mort i la pluja, un recull doblement guardonat (Premi Mercè Rodoreda 2007 i Premi Crítica Serra d'Or 2009). L'any 2017, publica Els plaers i les virtuts, que aplega trenta-tres contes breus on orbita tot l'univers temàtic de l'escriptor. D'altra banda, és autor de Bombolles de sabó (2006), un recull d'aforismes ple d'ironia. 

Polifacètic i amb interessos molt diversos, Frontera reïx en la crítica d'art: ha comissariat exposicions de pintura i escultura (al Centre de la Misericòrida, al Casal Solleric, a la Galeria Ferran Cano, etc.) i n'ha redactat els textos dels catàlegs. A més, ha dirigit la Gran enciclopèdia de la pintura i l'escultura a les Balears i, des de 2011, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma.

Com a periodista, col·labora en premsa escrita amb abundants articles d'opinió (Diari de Balears, Última Hora, Ara Balears).

També aprofita els estudis de cinema a l'escola d'Aixelà (Barcelona) per redactar guions i elaborar adaptacions cinematogràfiques, per exemple de L'hostal de la Bolla, de Miquel dels Sants Oliver, i de La mandràgora, de Machiavelli. Paral·lelament, ha adaptat textos per a l'escena teatral, com ara algunes obres de Llorenç Villalonga: Bearn, L'Esfinx i Alta i benemèrita senyora.

El seu compromís amb els estudis i les actuacions per difondre la catalanitat de les Illes Balears és reconegut l'any 2007 amb el premi Gabriel Alomar dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear. L'any 2023, el festival de novel·la negra catalana Tiana Negra li concedeix el Premi Trajectòria a la Creació. Frontera n'és el primer guanyador.

Guillem Frontera mor a Palma el 9 de desembre de 2024 a l'edat de setanta-nou anys.