L'Espill, per l'extraordinària riquesa lèxica i fràsica que conté, és un dels grans tresors de la llengua catalana, que va adquirir el cim de la seua potencialitat literària a la València del segle XV. Al seu llibre, Josep Guia fa una introducció a l'Espill, per tal de refrescar-ne la memòria als lectors antics i de facilitar-ne el coneixement als nous, i aborda la qüestió de les fonts de l'Espill, presentant-ne algunes de noves, especialment Lo Cartoixà, la voluminosa vida de Crist escrita en llatí pel cartoixà Ludolf de Saxònia, que Joan Roís de Corella (1435-1497) va traduir al nostre romanç.

La lectura de l'Espill, des d'una perspectiva fraseològica i contrastiva, ha permès a Josep Guia aportar correccions en la fixació i interpretació de determinats passatges del text. A més, a partir de l'anàlisi detallada de les dades internes i externes que aporta l'Espill, Guia ha establert la temporalitat de la vida de ficció del personatge protagonista i, amb l'auxili de documentació contextual, ha posat de manifest alguns anacronismes entre el temps de la vida fictícia del narrador i determinats fets i persones reals mencionats a l'obra, alguns dels quals identificats per primera vegada. Tot això fa del llibre de Guia una referència inexcusable per al bon coneixement del text i el context de l'Espill, alhora que planteja interrogants fonamentats sobre l'autor i la data de l'obra.