Josep Guia i Marín, nat a València l'any 1947, és doctor en Matemàtiques i professor del Departament d'Àlgebra de la Universitat de València, de la qual ha estat Vicerector d'Estatuts i on presideix la Junta Electoral. És Vicepresident del Patronat de la Fundació Universitat Catalana d'Estiu i professor d'aquesta universitat.

Les activitats de recerca matemàtica les ha realitzades en Topologia General, amb publicacions en diverses revistes d'àmbit internacional (Collectanea Mathematica, Matematicki Vesnik, Kyungpook Mathematical Journal, Indian Journal of Pure and Applied Mathematics, Bulletin of the Calcutta Mathematical Society...), comunicacions en congressos (Jornadas Matemáticas Hispano-Lusitanas, Colloquium on Topology, Sixth Prague Topological Symposium, Fourth International Conference "Topology and its Applications"...), realització de cursos de postgrau i publicació d'articles d’història i de divulgació (Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, L'Espill...).

Per la seva militància política independentista, dirigent del PSAN, ha estat detingut, multat i processat diverses vegades, abans i després de la mort del dictador Franco. Altrament, l'any 1986, la Fundació Jaume I li va atorgar un dels premis d'activitat cívica catalana "per la seva activitat incansable i la seva actitud transparent i agosarada de militant compromès amb el poble treballador i amb l'ideal d'unitat i independència de Catalunya".

Té publicats diversos llibres d'assaig sobre la qüestió nacional: Països Catalans i llibertat (1983; exhaurit), És molt senzill: digueu-li Catalunya (1985; sisena edició, corregida i augmentada, 1997), Des de la Catalunya del sud (1987), València, 750 anys de nació catalana (1988), premi d'assaig Joan Fuster 1988, i Catalunya descoberta (1990). És editorialista de la revista Lluita i col·laborador de les revistes El Punt i El Temps. Així mateix, és un infatigable conferenciant. Com a membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, ha participat en les jornades Globalització i Identitat Nacional (Xàtiva, abril 2000), amb la ponència: "Els intel·lectuals (escriptors, generalment) i el poder (de l'estat, generalment)", i en les jornades Matemàtiques i Literatura (Barcelona, maig 2000), amb la ponència: "Una pretensió dels Déus? Concordances fràsiques i caracterització estilística". Ha estat l'autor de la ponència del XVIIIè Congrés dels Focs de Sant Joan (València, maig 2000), intitulada "La cultura popular, element de vertebració nacional". Ha pronunciat la conferència "Tirant lo Blanc (València, 1490): análisis fraseológico y determinación de autoría" al Instituto Cervantes de Bucarest (maig 2001), dins l'Any Europeu de les Llengües.

Pel que fa a treballs sobre la institució universitària, ha estat el responsable de la redacció dels Estatuts de la Universitat (1984-85); ha participat en l'obra col·lectiva Història de València, editada en fascicles pel diari Levante (1999-2001), amb un article de recerca arxivística sobre l'emplaçament inicial de l’Estudi General; ha coordinat, a més de ser-ne coautor, el llibre Per l'autonomia universitària. Commemoració dels 15 anys dels Estatuts de la Universitat de València (València, 2001); ha publicat l'article "Universitat, societat i poder polític", L'Espill, 11 (2002).

Ha publicat, en col·laboració amb Maria Conca, l'edició revisada i ampliada del llibre El Tractat d'Almiçra (València, 1994), diversos articles i comunicacions de recerca paremiològica: "L'ús dels termes paremiològics en la història de la literatura catalana" (Barcelona, 1993), "D'un complex d'inferioritat proverbial" (València, 1995), "Estudi paremiològic del Llibre de tres" (Palma, 1995), "Proverbis catalans al Vocabulario de refranes de Gonzalo Correas" (Palermo, 1995), "El Franselm, un llibre de bons amonestaments per a la Mediterrània catalana" (Cagliari, 1995), "Proverbis i sentències de la Disputa de l'ase" (Barcelona, 1996), "El mètode paremiològic i la seva productivitat. Aplicació a Refranes glosados i Tirant lo Blanc" (Madrid, 1997), "La idiomaticitat de les unitats fraseològiques en relació amb el sistema conceptual metafòric d'una llengua i cultura. Aplicació diacrònica i contrastiva" (Orléans, 1999), "Els orígens de la paremiografia catalana contemporània" (València, 2001)... i el llibre Els primers reculls de proverbis catalans (Barcelona, 1996), premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular 1995 i premi Sanchis Guarner a la unitat de la llengua catalana 1997.

En aquest camp de recerca paremiològica i fraseològica, ha preparat, en col·laboració amb Louis Combet, Germán Conde i Julia Sevilla, l'edició crítica (Madrid, 2001) de Refranes o proverbios en romance (Salamanca, 1555), d'Hernán Núñez, on ha tingut cura dels proverbis italians, catalans i aragonesos. Així mateix, ha dirigit el projecte d'investigació Teoria, història i ús de la fraseologia catalana (Universitat de València, 1995-96) i ha format part de l'equip investigador del projecte interuniversitari Paremiología contrastiva catalán-español. Estilometría de base fraseològica y paremiològica (DGES del MEC, 1998-2001).

Sobre la literatura catalana de la segona meitat del segle XV, ha publicat dos llibres: De Martorell a Corella. Descobrint l'autor del “Tirant lo Blanc” (Catarroja-Barcelona, 1996) i Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV (València, 1998), i diversos articles i comunicacions: "Introducció a la fraseologia del Tirant" (Catarroja, 1995), "Manlleus fraseològics i altres intertextualitzacions de la traducció catalana de la Història destructionis Troiae, de Guido delle Colonne, al Tirant lo Blanc" (Cagliari, 1995), "Corella també en menjava, d'olives" (Barcelona, 1996), "Passions paral·leles: concordances estilístiques en la literatura catalana del segle XV" (Barcelona, 1996), "Tres notes sobre el Jardinet d'orats" (Catarroja, 1997), "Concordances fraseològiques en la valenciana prosa" (Córdoba, 1998), "Sobre les fonts catalanes de l'Espill" (Barcelona, 1998), "Formalización matemática de las concordancias fraseológicas generalizadas" (Santiago de Cuba, 1999), "La Magdalena com a pretext. Determinació d'autoria en textos catalans de la fi del XV" (Barcelona, 1999), "Dades biogràfiques sobre Jaume Gassull" (València, 1999), "Nine Problem Areas Concerning Tirant lo Blanc" (en col·laboració amb Curt Wittlin; London, 1999), "Hacia una caracterización fraseológica de los estilos literarios" (Granada, 2000), "Dades documentals d'interès literari" (Napoli, 2000), "Concordances curioses dels antropònims Tirant lo Blanc i Carmesina" (València, 2001), "De Lo Cartoixà a l'Espill. Concordances textuals i dades contextuals" (Catarroja, 2002).

Per les activitats de recerca desenvolupades en l'àrea de coneixement de filologia catalana, el Ministeri d'Educació i Ciència li ha reconegut un sexenni d'investigació (1991-96).