—Com veus la situació política catalana actual?
—Com que a mi em preocupa la política independentista, la veig per una banda segrestada per l'autonomisme i per l'altra, empentada cap a la marginalització. Són els dos punts de referència que han tractat de desfer l'independentisme català. La integració a l'autonomisme amb maniobres de polítics protoconvergents o el reduir-les a actituds marginals. Jo en aquest sentit, com a independentista incorruptible, sempre he defensat una actitud independentista ferma però que no es deixe bascular, arrossegar cap a un d'aquests extrems. Pel que fa a la resta de les actituds polítiques, per exemple dins de l'autonomisme, crec que està més espanyolista que mai: sobretot el pujolisme i en la mesura que ho està el pujolisme, també ho està la UPV i altres formacions autonomistes que estan més moderades, més espanyolistes, més poc nacionalistes que mai. És un moment de tardor de final de segle dretanitzat que s'haurà de passar.

—I on és la sortida?
—En la lluita per la independència, la lluita per la unitat nacional, en plantar-li cara amb arrogància a l'imperialisme espanyol i en incrementar en aquest aspecte els vincles del Nord al Sud i del Sud al Nord, en incrementar els vincles interns de la nació catalana. A tots els nivells de les relacions humanes com ara feu amb el Bloc Jaume I. En la mesura que enfortim contingent humà i territorial català, no hi ha dubte que ens en podrem sortir. En la mesura que fem Blocs a Reus i fem Diables a Benimaclet, per tal de poder tirar endavant quan passe aquesta mala tensada que tenim en la política catalana, que és actualment genoflexa respecte a Espanya més que mai.

—En aquest darrer llibre que acabes de publicar, afirmes que l'autor del Tirant lo Blanc no fou Joanot Martorell. En què et bases per a afirmar això?
—Em base en aspectes textuals i contextuals. En aspectes textuals, com analitzar la obra del Tirant lo Blanc comparant-la amb l'obra de Corella. I aquesta anàlisi fraseològica comparativa entre els dos textos em porta a la conclusió que la ma d'autoria que hi ha darrera, que l'estil, és únic; i per tant és el de Corella que era l'escriptor i que l'atribució de l'obra a Joanot Martorell és fictícia que s'hauria d'explicar per altres aspectes contextuals. I ara ens sortim del text i ens en anem al context. Al context de la València de final de Segle XV, on tot fa pensar que Corella que era un gran escriptor havia estat condemnat per la Inquisició a silenci perpetu, i per tant es veié obligat a deixar gran part de la seva producció com a anònima, a adjudicar la a autors ficticis. I entre aquesta producció es troba el Tirant lo Blanc que li'l adjudicà a un cavaller que -paradoxes de la vida- ha estat durant molt de temps considerat com l'autor de la millor obra literària de qualsevol literatura de l'univers i tanmateix no havia escrit cap obra literària en la seua vida.

—Has fet moltes presentacions del llibre, tens previst fer-ne més i quina valoració en fas?
—Presentacions sí que n'he fet, n'he fet a l'Ateneu Barcelonès, a la Universitat de València,... n'he fet cinc o sis. I també n'he de fer més, a altres universitats, a alguna llibreria,... I La valoració és positiva pel nivell de convenciment que manifesta la gent i pel interès que desperta i a més a més, s'ho passe bé contant aquestes històries. I desprès per les ressenyes que apareixen en els mitjans d'informació que se'n fan ressó. També dins d'aquesta valoració he de dir que encara no s'ha produït cap pronunciament per part de sectors professionals que s'haurien d'haver pronunciat en el tema, em referesc a gent que ha estudiat abans que no jo, gent que ha estudiat la literatura catalana del S.XV i que estan obligats a dir-ne algun cosa, però que encara estan muts, segurament deuen estar rellegint Corella i el Tirant. Si s'han posat a rellegir Corella i el Tirant me n'alegro perquè aquelles obres s'ho mereixen.”

(Entrevista amb l'autor a la pàgina web del Bloc Jaume I de l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès)