–Els teus primers llibres s'abeuraren del passat. Què pretenies o què et motivava a l'hora de recrear eixos contes?
–Per una part estava el fet d'haver-les vivenciades, sobretot a través de ma mare. Després, cal dir que la Diputació estava recopilant aquest tipus d'històries i que jo les havia recollides com a treball dins d'uns cursos de valencià que realitzava aleshores.

–Al teu blog al·ludeixes una pròpia contarella a l'hora d'explicar perquè et dediques a l'escriptura, quan en realitat volies pintar...
–Mira, la creativitat és una cosa que es porta dins i que des de menuda conrees. Si vius en un ambient on tot això es potencia, eixa creativitat va ampliant-se, engrandint-se. Jo he de dir que creia que allò que més m'atreia era la pintura, però a poc a poc em vaig adonar que em feia falta comunicar a un altre nivell, emprant altres recursos. A l'hora d'estudiar, com que finalment vaig fer Magisteri i no Belles Arts, inconscientment m'estava decantant. Ja dins del món docent, és quan em vaig decidir a escriure.

–Va tindre alguna cosa a veure la teua tasca com a docent?
–Quan expresses alguna cosa a nivell creatiu, sols impregnar-ho del que tens al voltant. Jo em vaig implicar molt en la meua professió i vaig constatar que hi havia un gran buit dins del gènere infantil i juvenil en el conjunt del panorama literari valencià.

–En la teua obra, s'hi percep un interès per estretir els vincles entre literatura, educació i cultura. Quin paper té la literatura a l'aula?
–El reforç de la lectura, treballar la comunicació oral i l'escrita, la mateixa creativitat dels alumnes, així com l'expressió a tots els nivells. A més, pense que la literatura els dona recursos i inspiració per a emprendre altres quefers que tenen lloc a l'aula.

–Ja dins la intimitat de l'escriptor, què és, però, el que et motiva a escriure?
–Principalment, tot el que m'afecta. Des de fets puntuals a episodis que m'interessen i que generen sensacions des de l'emoció a la commoció. Em referís, sobretot, a temàtiques socials, però s'ha de dir que és la meua implicació personal com a ciutadana, al cap i a la fi, la que fonamenta una nova creació. 

–Has obtingut diversos i meritoris reconeixements literaris, què t'han suposat?
–Bàsicament, m'han donat molta confiança. S'ha de dir que sempre m'ha creat un gran respecte la paraula "escriptora" ja que, al cap i a la fi, volia dedicar-me a la pintura, per la qual cosa els premis m'han ajudat a entendre la meua pertinença a la literatura.

–D'entre els premis caldria destacar l'Enric Valor de 2008 per "El desordre de les dames". Què et va motivar la confecció de la novel·la?
–És curiós, perquè vaig començar a cavil·lar-la i ja estava escrivint-la. Com a anècdota, la idea em va vindre durant un viatge a la Tinença de Benifassà. Treballar sobre la història ja ho havia fet amb "Collidors de neu" i a "El talismà del temps", però en aquesta novel.la volia parlar sobre el rerefons històric i al mateix temps abordar el paper de les dones, en oposició al paper predominant que han tingut sempre les novel·les de cavalleria. El títol en sí ja suposa una metàfora.

–On et sents més còmoda, en la narrativa infantil, juvenil o adulta?
–Escric des del que sent, sense pensar en el destinatari. Quan ja tinc el guió de l'obra avançat és quan  determine el seu públic. La reescriptura també és un procés que sol redefinir l'obra. Així mateix, pense que les etiquetes solen escollir-les les editorials, mentre que moltes novel·les realment estan obertes a un ventall més ampli de públic.

–Ja com a autora, quins escriptors o escriptores t'han influenciat?
–La veritat és que la perfecció de Joan Francesc Mira sempre m'ha cridat l'atenció: des de la composició dels textos a l'estètica que els regeix. El poder evocador d'Enric Valor, sobretot amb les seues rondalles, també els voldria mencionar. L’obra de Mercè Rodoreda i, també escriptores com Montserrat Roig, Carmelina Sánchez-Cutillas, Maria Ibars. 

–l en un mes tan assenyalat per al llibre, com veus el futur de la literatura?
–Pel que fa al format, ja està més o menys clara la consolidació del digital. Crec que suposarà un canvi tan cabdal com el de Gutenberg, amb la impremta. Fins i tot, crec que la difusió en digital serà molt més democratitzadora, pel que fa a l'accessibilitat de l'obra. Això sí, qüestions com els drets d'autor s'hauran de controlar, per suposat.

–Quins projectes cavil·les o tens entre mans, actualment?
–Sempre hi ha temes i històries dins del cap. Ara, la veritat, m'agradaria escriure una altra història per adults, tot i que com estic tan involucrada en la meua tasca docent, intentaré a poc a poc trobar el temps per dur-la endavant.

(Jovi Lozano. "Els mons literaris de Pepa Guardiola", MACMA, 2011)

* * *

(...)
–Altres noms que segur no li són indiferents, Maria Ibars i la seua filla, la pedagoga Raquel Payà. El retrat que en fa, Josep Piera, a Els fantàstics setanta és commovedor.
–(...) Per a mi, descobrir una dona com Ibars, una escriptora que parlava del Montgó, del conreu de la pansa, de les Planes, em va obrir els ulls i la vaig adoptar com una mare literària. M’hi identificava i pensava que jo volia també fer una cosa pareguda. Quan pense en el meu llibre La memòria de les ones, pense que ella hi està molt present.

–I de Carmelina Sánchez- Cutillas, ¿què en diria, ara que l’escriptora està en boca de tants? ¿Troba que estem recuperant-la?
L’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas em va influir, sobretot, en la primera etapa de la meua escriptura. Matèria de Bretanya em va descobrir la força de l’oralitat. A partir d’ella i d’Enric Valor, vaig tindre l’atreviment de començar a escriure, i passar de l’oralitat a la paraula escrita. Em va costar molt trobar la seua poesia, els seus primers llibres: Un món rebel i Conjugació en primera persona no es coneixien, però en aconseguir-los i llegir-los, allò em va animar a fer del feminisme, de la lluita de les dones, literatura.

(...)
–I les rondalles, Pepa. Vosté n’ha fet una tasca important de recuperació i divulgació. ¿Quin és el pes de la tradició oral en la seua literatura? Si no m’enganye, la seua família materna contava i la paterna cantava. ¿Quin comboi, no?
–A casa meua teníem les dues vessants, la de contistes i cantadors, per part de la família de ma mare eren contistes, i per la de mon pare, cantadors. Per a mi la tradició oral ha sigut importantíssima, i transcriure les rondalles, literaturitzar-les, va ser obrir una porta i entrar en el món de l’escriptura, fer el pas de l’oralitat al llibre, a la creació. Jo duia darrere una gran càrrega i pesar perquè no es perderen les rondalles, ho duia sempre al cap.

(...)
–¿Què va motivar i significar donar el salt de la literatura infantil i juvenil a una literatura dirigida a uns lectors adults?
–Bàsicament, anar un pas més enllà en la meua temàtica literària, i reivindicar la presència de les dones en tots els àmbits de la vida perquè com et comentava adés, de contes per a adults, jo n’havia escrit, però no havia entrat en el món de les dones de la manera que ho he fet durant els darrers anys i els darrers llibres.

Durant molts anys hi ha hagut moltes mancances en la literatura valenciana, Carme Miquel, Empara de Lanuza, i jo mateixa, entre d’altres, treballàvem totes a l’escola i escrivíem i identificàvem algunes mancances. Per això, en un moment donat, jo vaig tindre la necessitat de buscar altres espais i temes sobre els quals no s’havia escrit i això em va motivar molt a escriure, temes com ara, l’educació, la història, la naturalesa, i la vida de els dones. Jo veia necessari literaturitzar sobre els diferents models de dona, vistos per altres dones, perquè si no, ens trobàvem amb uns cànons literaris cent per cent endocèntrics. I vaig començar a escriure sobre dones perquè és el que millor conec. A més, qui, si no, parlaria sobre parir, menstruar, deixar de menstruar...Per a mi, el gran repte és fer una revisió dels cànons literaris centrats al voltant de l’home, uns cànons on penetre la visió i la perspectiva de la dona, i fer-ne una revisió. No podem continuar vivint només amb la Penélope d’Ulisses per model. Ens cal eixamplar la literatura i hi incloure la perspectiva igualitària. Com deia adés, escric literatura des dels meus sentiments i la meua manera de veure el món, que és de dona. Per tant, una literatura amb uns matisos diferents –ja ho van fer les autores romàntiques, abans que nosaltres– matisos propis de la meua experiència com a dona, i l’experiència col·lectiva de les dones, però una literatura escrita per a tots els lectors. El que jo vull és obrir la mirada dels meus lectors, igual que jo l’he oberta prèviament, i aportar a l’educació i a la cultura la força que genera eixa meitat de la població que som les dones. La situació, per sort, ha canviat, i ara vivim un moment esplendorós literàriament parlant, en què hi conviuen tres generacions i cada vegada hi ha més autores i ben bones.

(...)
–Vosté és una autora que sempre ha amarat les seues obres, fins i tot els contes, de vivències molt personals. En ficció és difícil discernir entre què és autobiogràfic i què no, perquè els autors ens despisten, intencionadament. Al remat, quasi totes les històries ho són, d’autobiogràfiques, d’alguna manera. En definitiva, què signifiquen, si no, les vivències, els records, els paisatges i les veus que ens acompanyen, pura biografia...
–Tots els escriptors i escriptores construïm i escrivim sobre el sòl o el bressol de les vivències pròpies. Només cal mirar els temes que jo he triat, el pes de la natura en els meus llibres, la història del país, la nostra parla, i tot això és, per descomptat, la meua biografia, o una part molt important d’ella.

–Pepa, vosté és una autora de llenguatge precís i poètic, d’imatges poderoses, una mena també de rescatador paraules que anaven perdent-se. ¿Com li agradaria que la recordaren els seus lectors?
He tingut la sort de nàixer a La Marina Alta, que és un racó privilegiat on sempre hem parlat el valencià molt bé. M’agradaria que recordaren la meua obra, no l’escriptora en particular.

(Lourdes Toledo. "Pepa Guardiola: 'La meua vida està centrada en quatre pilars fonamentals: la terra, la llengua, l’educació i el feminisme'", Eldiario.es, 4 de gener del 2021)