Domènec Guansé (Tarragona, 1894 - Barcelona, 1978). Periodista, novel·lista i traductor. Deixeble d'Antoni Rovira i Virgili i de formació autodidacta, conrea diversos gèneres literaris i és considerat entre els millors prosistes catalans de preguerra, amb una prosa poètica i precisa, suggeridora i culta. Comença col·laborant assíduament a Diario de Tarragona. El 1924 s'estableix a Barcelona i es professionalitza en les lletres, on és crític literari de Revista de Catalunya, D'Ací i d'Allà i Mirador, i és redactor de La Publicitat i La Nau. Com a narrador publica novel·les on analitza psicològicament el món femení, com ara La clínica de Psiquis (1926), La Venus de la careta (1927), Com vaig assassinar Georgina (1930), Les cadenes d'Eva (1932) i Una nit (1935). Un cop exiliat, continua revelant la seva preocupació per la dona amb les novel·les La pluja d'or (1950) i Laberint (1952). En teatre publica Volia ser feliç (1934) i Una noia és per a un rei (1937).

El 1939 s'exilia a França, on forma part del grup d'escriptors del castell de Roissy-en-Brie, i acaba residint a Xile, on és director de Germanor (1945) i un dels promotors de les activitats del Centre Català. Durant aquest període publica el dietari d'alta mar Ruta d'Amèrica (1944) i la seva obra cabdal, Retrats literaris (Mèxic 1947), que reflecteix tota una època i que és reeditada i corregida el 1966 sota el títol Abans d'ara. Havent tornat a Barcelona el 1963, publica diverses biografies i retrats literaris de Pompeu Fabra (1964, reedició del de 1934), Margarida Xirgu (1963) o Josep Anselm Clavé (1966), entre d'altres. És, també, traductor de Maupassant, Voltaire, Mauriac, Prévost, Nelly Sachs, Pierre Louys o Evelyne Coquet.


Pàgina elaborada per Guillem Molla per a l'AELC.
Fotografies: ©Fons Domènec Guansé, Arxiu Nacional de Catalunya, ©Arxiu Serra d'Or, Biblioteca de Catalunya