MARAT

S'aixeca la meva espasa
en trasbals revolta contra
no res, no cap i ningú.
Solament s'oreja en anguniosa baralla
amb un fumós drac de cartó
i cua d'espart;
esplugat fou de cucs arnats
per una altiva Raó.

A manolls lluito jo i a grapats
amb la terbolesa d’iconografies,
contra l’ensopiment de l’apegalosa
fe;
em desfaig bregant
contra la gelada esgarrifança
en solitud,
covant bells somnis,
tractant d’enxampar un fadrí oblit
i sostovar la pudenta supèrbia
del pretés sobre-ésser.

Atapeït creix el brancatge
al mig d’aquesta trangolosa boirina
que diuen
Realitat.

Comparteixo i escolto dins meu
el neguit del temps,
foscúria d’Edat Mitjana
acaçada pel llampec de Revolució.
Jo em sento un forfollar en batibull
de primes espurnes
a tall de Savonarola
i turmentat ardor à la
Marat.

(Del llibre Al·legòriques. València, 1941)

* * *

ESTALZÍ

La nostra llar ha minvat,
tothom hi creu el contrari;
la calma i el seny se n'han anat,
diuen això és forçós i necessari.

Corrent els mons rodolen,
acumulant-se amb galifardeus,
per tot arreu s'amassolen
batibulls d'estranyes veus.

Que escampant-se per les planes
canten dels conforts, la victòria,
joies de la possessió, ben vanes
i del Progrés, la gran cabòria.

Enduts per l'oratge de l'ambició,
s'esbrava l'antic esperit;
els apòstols nous de l'acció,
l'arrosseguen tot malferit.

Milers, de sobte, esdevenen milions,
trasbalsos molt grans succeeixen
quan casalicis com a rovellons,
més alts que temples emergeixen.

Torna'm al somni i a la dolça pau,
dels ahirs ben senzills i nostres,
deixa'm fruir del recerós cau;
l'estalzí d'avui no em mostres.

(Del llibre Amunt i avall. Vinarós, 1994)