Alfred Giner Sorolla neix el 23 de setembre de 1919 a Vinaròs. Enlluernat per les possibilitats de la química i la seva aplicació a l'ésser humà decideix matricular-se a la Universitat de València, on assoleix la llicenciatura en bioquímiques el 1944. Durant els dos anys següents estudia Farmacologia a Madrid i Barcelona; en aquesta ciutat es doctora en Farmàcia.

Ja des de molt jove s'interessa per la poesia. Les lectures d'Eliot, Maragall, García Lorca o Valéry, l'impulsen a escriure poemes que, d'entre els publicats, daten els primers de l'any 1937. No serà fins a l'any 1972 que els aplegarà al llibre Dol duen les flames, induït per la seva amistat amb Joan Fuster, que celebra el descobriment d'aquesta veu poètica prologant-li el llibre.

Mentre escriu poemes que expressen la seva vessant humanística i, sobretot en la seva primera època, el dolor i la desraó de la guerra, comença una trajectòria com a científic que el du a doctorar-se en Bioquímica a la Universitat de Cornell (Nova York). En aquesta ciutat treballa a l'Institut Sloan Kettering, on s'especialitza en síntesi i assaigs de fàrmacs quimioteràpics antineoplàstics. Poc temps després l'anomenen cap del laboratori de Recerca. També passa dos anys investigant a la Universitat de Cambridge (Anglaterra). La magnitud de les seves recerques el porten aviat a ser considerat un expert en el camp de prevenció del càncer. En aquest àmbit, publica més de cent articles de recerca bioquímica i farmacològica anticàncer. Investigacions sobre nous tuberculostàtics (1947-1954); i disseny, síntesi i assaigs experimentals i preclínics d'agents potencials contra leucèmia, junt amb estudis sobre carcinogènesi ambiental, iatrogènica i prevenció (1954 -1996).

A partir de la dècada dels setanta comença una nova etapa de la seva vida. La publicació de Dol duen les flames significa un impuls que el durà a escriure nous poemes i textos assagístics, sobre temes científics però també culturals i literaris. Així publica Amunt i avall (1980), un nou llibre de poemes, i Un nou gènesi (1983), prologat per Joan Oró, on explica les seves idees sobre ciència.

Posteriorment escriu nombrosos articles de recerca que publica a revistes especialitzades, així com a la revista El Temps. Molts d'ells han estat aplegats als llibres Els fets dels temps (1997), Estils i teories. Reflexions d'un científic sobre art (1997) i Arran de mar. L'escala de la incertesa (2005).

Mor a Vinaròs el 8 de febrer del 2005.

Alfred Giner Sorolla va ser president de la Fundació Ausiàs March, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i Doctor Honoris Causa per la Universitat Jaume I de Castelló.