Jordi Galceran neix a Barcelona el 5 de març del 1964.

Estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Treballa com a professor de llengua catalana i literatura de secundària i, posteriorment, com a assessor del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i com a membre de l'equip de redacció de la revista Crònica d'Ensenyament. A partir de 1988 comença a escriure comèdies i el 1995 envia per primer cop les seves dues darreres obres a premis teatrals. Amb Paraules encadenades (1995) guanya el XX Premi Born de Teatre del 1995 i el Premi Crítica Serra d'Or del 1997 i, amb Dakota (1995), el premi Ignasi Iglésias de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona del 1995.

L'octubre de 1996 s'estrena, al Teatre Poliorama de Barcelona i amb producció de Tr3sxTr3s, Dakota. L'obra obté el premi Butaca al millor text estrenat durant la temporada 96-97 i és representada a una desena de països. Paraules encadenades es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona, el gener de 1998, en coproducció del CDGC i Focus. També guanya el premi Butaca, atorgat per votació popular, al millor text estrenat a Barcelona la temporada 97-98. Paraules encadenades s'estrena a quinze països i se'n realitza una adaptació cinematogràfica, dirigida per Laura Mañá. Surf (1990), una de les seves primeres obres, s'estrena el febrer de 1998 al Teatre Villarroel de Barcelona, produïda per la companyia Teatre a la Deriva. Fuita (1994) s'estrena al Teatre Principal de Barcelona el 3 de desembre de 1998 i amb la producció de Vània Produccions. Reestrenada a Madrid, s'ha mantingut tres temporades en cartell i s'ha representat en una dotzena de països. Conjuntament amb Esteve Miralles i Albert Guinovart, Jordi Galceran escriu l'espectacle musical Gaudí (2002), títol representat al Barcelona Teatre Musical amb producció de Focus, CIE i Iberautor. S'estrena l'octubre del 2002 i guanya el Premi Butaca al millor espectacle musical del 2003.

El mes de maig d'aquest mateix any s'estrena, dins del projecte T-6 del Teatre Nacional de Catalunya i dirigida per Sergi Belbel, El mètode Grönholm. Reestrenada el setembre de 2004 a Barcelona i a Madrid, l'obra es manté tres temporades en cartell i se'n roda una adaptació cinematogràfica. Obté premis a diversos països i es representa a una seixantena de països amb més de dos milions d'espectadors. Conjuntament, també, amb Esteve Miralles i Albert Guinovart, realitzen l'adaptació musical de Civilitzats, de Carles Soldevila. L'obra, titulada Paradís, s'estrena al Teatre Condal de Barcelona el desembre de 2005 i obté el premi Butaca al millor espectacle musical. Carnaval (2005) és un thriller policíac estrenat l'octubre del 2006 al Teatre Romea de Barcelona, amb la producció de Focus i dirigida per Sergi Belbel. A Madrid s'estrena al Teatro Bellas Artes, el març del 2008, dirigida per Tamzin Townsend. L'octubre del 2008 s'estrena l'obra Cancun (2007) al Teatre Borràs de Barcelona i sota la direcció de Josep Maria Mestres. Se n'han fet produccions en una dotzena de països. El 2012 s'estrena Burundanga (2011) al Teatro Lara de Madrid, on continua representant-se en la seva cinquena temporada. L'any 2014 s'estrena, al Teatro Infanta Isabel de Madrid, Conversaciones con mamá (2010), una adaptació de la pel·lícula de Santiago Ovés. El crèdit (2012) s'estrena al Teatre La Planeta de Girona, posteriorment s'ha estrenat en totes les llengües de l'estat espanyol i, actualment, en més de vint països. Polònia: el musical (2014), s'estrena al Teatre Poliorama de Barcelona.

Jordi Galceran realitza traduccions i adaptacions de més d'una vintena d'obres. Ha rebut diversos premis teatrals, entre ells el Premi Max, el Ceres, el Teatro de Rojas i diversos premis a l'estranger. A més de la seva activitat teatral, treballa com a guionista per a diverses sèries de Televisió de Catalunya com Nissaga de poder, El cor de la ciutat, Laura o La memòria dels Cargols i escriu quatre pel·lícules per a televisió: Dues dones, Cabell d'àngel, Gossos i Càmping. També és responsable del guió de la pel·lícula de terror Fragile, dirigida per Jaume Balagueró i produïda per Filmax.

Escriu diverses narracions breus amb el col·lectiu Germans Miranda.