Molt sovint hi ha veritats immenses que senzillament passem per alt. Una d'aquestes veritats és la importància cabdal de la tasca dels traductors en el sistema literari del país. Una mirada a les taules de novetats de qualsevol llibreria és prova suficient del que dic. Els grans traductors són discrets i modestos de mena perquè es col·loquen darrere de l'autor que han versionat, però no hem de confondre aquest gest de reserva amb una manca de relleu. Els traductors literaris de Catalunya són massa invisibles. I per això és tan necessari que reconeguem la seva presència quan decideixen sortir a la palestra com a autors d'una obra pròpia, que és exactament el que ha passat amb Tots els colors del camaleó (Un assaig sobre la traducció), de Joan Fontcuberta i Gel.

L'elegant i graciós llibre de Fontcuberta és, més que un assaig unitari i formal, un recull de petits textos que enfoquen temes essencials que afecten el món de la traducció. A més, es veu pels llibres i els exemples que cita l'autor que es tracta d'una obra que fa temps que cou lentament. Fontcuberta defensa la seva professió, explica la seva experiència al llarg dels anys i fa que els lectors prenguem consciència de tota una sèrie de qüestions de pes, de caràcter general i també de particular.

De generalitats, Fontcuberta insisteix en el traductor com a autor, la importància de la traducció, els profunds lligams entre la lectura, l'escriptura i la traducció, la presència de la traducció en el sistema universitari i als mitjans de comunicació, la responsabilitat del traductor, la traducció davant la censura... I quan baixa al detall, l'autor insisteix en la formació i l'aprenentatge dels traductors, el bagatge cultural que implica traduir, la necessitat de corregir i revisar els textos, els paranys de les possibles errades, les tarifes del traductor, els calcs lèxics i sintàctics i la presència oculta del castellà.


(Sam Abrams: "Paraula de traductor", Avui Cultura, 19 de juliol del 2008, p. 16)

* * *

Com alguns predecessors, considera la traducció una lectura privilegiada de l'original que sempre implica una visió subjectiva i una tria –i, per tant, una creació personal–, si bé creu que el traductor ha d'aspirar a l'"equivalència comunicativa"; un ofici (que en alguns casos pot esdevenir un art) que requereix un aprenentatge, però alhora una marcada sensibilitat lingüística, especialment en el cas de la llengua d'arribada, que hom ha de dominar d'una manera "íntima"; i, més enllà d'una mera operació lingüística, un transvasament cultural en el qual són essencials tant els destinataris com el context original, i també la documentació, com remarca en parlar d'Una llarga història, de Günter Grass, una obra de gran dificultat a causa de les nombroses referències històriques i culturals.

(Montserrat Bacardí i Pilar Godayol [dir.]: "FONTCUBERTA I GEL, JOAN", dins Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo, 2011)