Joan Fontcuberta i Gel neix a Argentona, el Maresme, el 19 de maig del 1938.

Llicenciat en filosofia i lletres, branca de filologia anglogermànica, l'any 1982 es doctora amb la tesi Vers una metodologia del català com a segona llengua, dirigida per José Manuel Blecua. Comença la seva extensa carrera com a traductor amb traduccions al castellà de l'alemany i l'anglès, idiomes a partir dels quals traduirà la seva immensa i important obra. Així, obres com Las internacionales (1964), de Günter Nolau, El compromiso en literatura y arte (1973), de Bertold Brecht, o De la estirpe de Odín. Tonio Kröger y otras narraciones (1966), de Thomas Mann, figuren entre les seves primeres traduccions. Amb tot, la gran majoria de la seva tasca es troba en la traducció al català a partir d'aquests mateixos idiomes. Tot i que centrat, principalment, en la traducció literària, Joan Fontcuberta també ha realitzat una important feina com a traductor de guions per a Televisió de Catalunya. Cal destacar, en aquest sentit, la sèrie britànica Sí, primer ministre (1988).

També es dedica a la traducció d'altres gèneres com la narrativa breu –amb dos reculls d'obres de Franz Kafka o de Günter Sprang– o la literatura infantil i juvenil: Les aventures d'en Huckleberry Finn, de Mark Twain, Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, i diverses obres de Peter Härtling. De la mateixa manera, tradueix prosa autobiogràfica –els Quadres de viatges, de Heinrich Heine o els Diaris de París, d'Ernst Jünger–, poesia –Nit de tempesta i altres poemes, d'Hugo von Hofmannsthal–, teatre –dues obres de Bertold Brecht– o assaig. És traductor, encara, de volums de filosofia com L'origen de la família, la propietat privada i l'estat, de Friedrich Engels, de sociologia, com Històrica, de J. G. Droysen, o Ideologia i utopia, de Karl Mannheim i de mitologia com, per exemple, el títol Mitologia egípcia: déus i faraons.

La traducció literària –i de la prosa de ficció en particular– és, en qualsevol cas, l'aportació més extensa i més important que l'autor desenvolupa. Del gran número d'autors que Joan Fontcuberta incorpora a la llengua catalana, hi tenen un lloc preferent autors com Stefan Zweig o Thomas Mann, de qui tradueix obres com La mort a Venècia, El doctor Faustus o Mario i el màgic. Del primer n'ha traduït diverses obres al castellà: El mundo de ayer, Los ojos del hermano eterno, Amok, o Impaciencia del corazón. De la mateixa manera, algunes de les obres cabdals de l'autor austríac han estat traslladades al català: El món d'ahir, Montaigne o La impaciència del cor, entre d'altres. Per aquesta darrera obra, Fontcuberta obté, l'any 2010, el Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana. L'any 1991 havia obtingut, per La mort de Virgili de Hermann Broch, el Premi Nacional de Literatura Catalana. Va ser Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

És autor, juntament amb Montserrat Bacardí i Francesc Parcerisas, de l'obra Cent anys de traducció al català (1891-1990), així com de l'assaig Tots els colors del camaleó (Un assaig sobre la traducció), publicat l'any 2008 i on exposa la seva visió sobre l'ofici del traductor.

Joan Fontcuberta va ser catedràtic de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona i va compaginar la docència amb la traducció, essent un dels referents principals d'aquest ofici a casa nostra. Mor el 12 de febrer de 2018, a l'edat de setanta-nou anys.