(...)
–I per què el lector infantil?
–Jo, encara que he publicat més literatura infantil que d’adults, no em considere exclusivament un autor d’aquest gènere. De fet, vaig començar publicant un llibre de poemes per a adults. Allò de la literatura infantil té un doble motiu. Per una banda, perquè m’agrada la literatura i, de l’altra, perquè soc mestre i això fa que tinga contacte amb els xiquets. A més a més, fa uns anys no hi havia literatura infantil en valencià per a les escoles i jo reunia totes les condicions per a fer-ho.

–Com s’inspira?
–La inspiració sempre em troba treballant. Jo m’inspire observant què em passa a mi o al meu voltant. Puc esmentar, com exemple, un dels llibres més significatius per a mi que és Gratacelònia. La idea em va vindre perquè jo veia que en Carcaixent o en qualsevol altre poble hi havia parcs i ací a Alzira només estava la plaça i quan hi jugàvem a pilota la policia ens perseguia. Altres temes em sorgeixen de preocupacions meues com el pas del temps, la desmemòria, etc.

–Aleshores als seus llibres infantils hi ha una paradoxa entre la realitat i la ficció?
–És cert. Sempre escric sobre temes fantàstics, tot i que els motius que em porten a basar-me en un tema o en un altre sempre parteixen de fets o observacions reals. Només un llibre, El misteri de la cripta ibèrica, està ambientat en Alzira i en la comarca amb xiquets que podien ser reals i personatges que ho són com és el cas de les bibliotecàries d’Alzira.

(E.A. Pueblo: "Un passeig pel món imaginari de l’escriptor Josep Antoni Fluixà", abril de 2001)

* * *

–J.R: Elegia i cant d'Alcúnia i altres poemes de joventut, publicat el 2009 per Edicions Bromera, és, curiosament, un aplec dels teus primers poemes, on reculls diversos poemes esparsos i rescatats de vells blocs de notes. Com és això de publicar els poemes amb un retard de 30 anys? Encara t'hi sents identificat en allò que hi dius? Si els hagueres d'escriure a hores d'ara, hauries canviat alguna cosa?
–JA.F: Elegia i cant d’Alcúnia i altres poemes de joventut és un llibre no venal que l’editor, el meu bon amic Josep Gregori, va decidir publicar en commemoració del meu cinquanta aniversari i la idea sorgí d’una casualitat. El fill de l’editor estudiava filologia catalana i havia decidit fer un estudi de la meua obra poètica com a treball obligatori d’una de les assignatures. Quan el tingué acabat, Josep Gregori Soler me’l va passar perquè n’estaguera assabentat. Llavors vaig descobrir que en el seu estudi feia referència a un llibre inèdit meu que el seu pare conservava a sa casa. De fet, abans de fundar Edicions Bromera, quan ell i jo érem molt joves, ja havia mostrat el seu interès per l’edició fent dels meus versos unes quantes còpies mecanografiades i enquadernant-les artesanalment d’una manera modesta i fent-ne uns quants exemplars, dels quals jo també en posseïa un, però totalment oblidat i perdut en un dels caixos de casa. I, evidentment, la lectura de l’estudi del jove Gregori em va fer vindre a la memòria aquells poemes i buscar-los. En rellegir-los vaig descobrir agradablement que alguns encara m’agradaven i en vaig fer una tria. Curiosament, els poemes dedicats a Alcúnia, el nom inventat d’una ciutat que esdevé símbol de moltes de les nostres ciutats, tenien per a mi una actualitat sorprenentment. Estaven relacionats molt directament amb la “Llei de memòria històrica” promoguda pel govern de Zapatero, ja que pretenien fer l’elegia i el cant d’un temps passat que s’havia volgut oblidar massa de pressa sense haver-ne cicatritzat les ferides de l’única manera amb què es podia fer: amb justícia també per als vençuts d’un dels dos bàndols. La resta dels poemes, per altra banda, me’ls vaig veure molt acostats a la meua producció poètica publicada i, en conseqüència, en formaven part i no volia rebutjar-los. Vaig fer, això sí algunes mínimes correccions, però, en general, els vaig deixar tal com estaven escrits feia ja vora trenta anys o més. El secret, però, estava en la crítica que he fet sempre dels meus textos. Només es publicaren els que considerava acceptables. En vaig rebutjar i destruir definitivament molts.  

(Júlia Rosa: "Confessions d’un escriptor: Josep Antoni Fluixà", Morvedre.info diario digital de Sagunto y el Camp de Morvedre, 19 de maig de 2014)