Miquel Ferrà i Martorell neix a Sóller, Mallorca, el 24 de febrer de 1940.

Neix al casal número 11 del carrer de Sant Bartomeu, la casa pairal de Miquel Martorell i Borràs, l'avi, exportador de taronja. La seva àvia, Catarina Rosselló Carbonell, en aquest moment ja és vídua. Als tres anys va al Jardí d'infància de les monges de la Caritat. Serà el tercer de quatre germans: en Lluc, na Maria, i en Guillem, que neix al cap de dos anys a Palma. El seu pare, Guillem Ferrà Puig, també solleric, nascut el 1905, deixa els hàbits de seminarista i als 14 anys se'n va a Veneçuela, on un dels seus oncles materns, industrial, li dona feina i formació a Caracas. Guillem torna a Sóller en temps de la República i es casa amb Margarida Martorell Rosselló. Quan Miquel Ferrà té 4 anys se'n van a Palma, on Guillem ha fundat una fàbrica dedicada a l'elaboració de galetes. La família s'instal·la al carrer de Caro, a la barriada de Santa Caterina, en un primer pis d'un edifici plurifamiliar avui declarat patrimoni historicoartístic per la seva factura modernista. En el mirador envidrat d'aquesta casa, Miquel Ferrà escriu els seus primers textos literaris.

Va al parvulari de les Monges Franciscanes de la Plaça de Sant Matgí, al mateix barri de Santa Caterina, passant, als nou anys d'edat, al col·legi La Salle per a fer l'ingrés i estudiar el batxillerat. Per motius econòmics, ja que a Mallorca en aquest temps no hi ha Universitat ni escoles universitàries, ha d'esperar tres anys abans de fer estudis superiors. Treballa en diferents coses: conserge de nit a l'Hotel Camp de Mar, a Andratx, empleat a una immobiliària o representant de comerç. Mentrestant col·labora amb articles en els periòdics Diario de Mallorca i El Amigo del Pueblo, setmanari catòlic de caràcter social, molt vigilat pel règim. També publica narracions d'estil de rondalla a la revista Lluc.

En aquests anys guanya alguns diners publicant, a l'Editorial Rollan de Madrid, dues novel·les de butxaca per a una col·lecció de relats bèl·lics. Són publicades sota el pseudònim Mike Farrel, que li ha elegit la mateixa editorial. Una d'aquestes surt en una segona edició i ambdues són publicades a Portugal i Holanda. Com que ha estat declarat en el servei militar "apte per a serveis auxiliars", pels seus defectes a la vista, només ha d'anar a passar revista a una caserna i segueix tenint el temps lliure per a altra tasca. Aquesta serà la d'Oficial Administratiu en la Companyia Tumpane, nord-americana, que és la que tenia cura de tota l'administració de la Base Militar Conjunta Nord-americana de l'USAF de radar, en el cim del Puig Major, el punt més alt de Mallorca. Havent cursat anglès, aquella feina li fou molt útil i gratificant. Sempre sol dir que no li varen deixar fer el servei militar entre els espanyols i el va fer, guanyant diners, amb els americans.

Aleshores, havent fet prou estalvis i no sentint-se gens confortable amb el seu nivell de formació acadèmica, decideix sol·licitar una beca per a l'Escola de Turisme que Fraga ha obert a Madrid. Amb això i els estalvis en té prou per a dur a terme la carrera que anirà alternant amb la de professor d'EGB. A Madrid escriu Golpe de sol, que serà guardonada amb el Premi Nacional Universitari de la Universitat de Salamanca. El 1968 funda l'Escola de Decoració de les Balears —també és diplomat en Arts Decoratives— que acull molts deixebles que després seran noms coneguts en el món de l'art i l'arquitectura interior. També és professor de l'Escola de Turisme de Balears i d'EGB a una acadèmia privada. El 1969 es casa amb Marina Hamelynck Pérez i té un fill i una filla. Es dedica a l'ensenyament durant trenta anys.

Miquel Ferrà és autor d'una extensa bibliografia centrada, sobretot, en la novel·la i la narrativa. Com a novel·lista en llengua catalana, s'enceta amb les obres La universitat (1972), Memòries secretes de Cristòfor Colom (1983) i No passaran! (1984). Amb El misteri del Cant Z-506 guanya, l'any 1985, el Premi Ramon Llull. El 1987 apareix La guerra secreta de Ramon Mercader, amb Crònica de Guinea obté el Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la del 1987 i per Allah Akbar (el morisc) guanya el Premi Ciutat d'Alzira del 1989. El 1993 publica Clar lliri d'aigua i El soldat desconegut. També és autor de novel·les com El dia que Himmler va anar als toros, del 2004 o Abdallah Karim, el predicador, títol amb el qual torna a obtenir, el 2004, el Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la. També és autor de les obres de narrativa Contes i viatges (1998), Les llegendes del Che (1998), Faula del Mare Nostrum (2004) o Llegendes i tradicions de les Balears (2009).

En el terreny de l'assaig, la gastronomia i la narrativa de viatges ha publicat obres com Sóller, imatges d'ahir (1990), Els enigmes de la nostra història (1992), Sollerics arreu del món (1992), L'ahir i l'avui de la cuina mallorquina (1992), La cuina de la Revolució Francesa i les Illes Balears (2000), Cervantes, el Quixot i Mallorca (2005) o Jovellanos, Bellver i Mallorca (2007). També és autor dels diferents volums de l'obra Mallorca passa a passa (2003-2010). També cal esmentar les obres de narrativa infantil i juvenil Contes del call, del 1984, Contes tàrtars de Mallorca, que apareix el 1988, La madona del mar i els pirates, que obté el Premi Guillem Cifre de Colonya del 1989, Tirant lo Blanc, la vida cavalleresca i les Illes Balears (1990), La veritable història del capità Aranya (1992), Contes àrabs de Medina Mayurka (1993) o L'espiadimonis, títol amb el qual guanya, el 1995, el Premi Enric Valor de narrativa juvenil de Picanya.

De 1958 fins a l'actualitat col·labora a la premsa en diverses publicacions i revistes com ara El Amigo del Pueblo, Sóller, Diario de Mallorca, Baleares, Diari de Balears, Última Hora, Estar Bien, Furn-al-lugg, Majorca Daily Bulletin, Le Courrier de Quebec, Lluc, L'Estel, El Mirall, Historia y Vida, Kol Israel, Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, o la Revista d'Estudis Baleàrics.