"La idea no és només que el llibre siga provocatiu, sinó documentat. Perquè el relat provincià i provincianista ve precisament a enfangar amb una suposada història de manera deshonesta. Si volen acabar amb el valencià i ser 100% espanyols, que ho diguen clarament, però que no recórreguen al catalanisme com a excusa per a desactivar qualsevol tipus de política en favor de la llengua i la cultura. Per a aquesta visió es desactive necessitem arguments contra els que estan pegant punyalades en l'esquena a una llengua que és l'últim que necessita", opina Fenollosa.

I per què contar una història pròpia? Què hi ha d'especial? "La nostra història no és molt més complexa que altres cultures europees. Potser nosaltres tenim d'especial que la supervivència ha vingut, sense unes classes dirigents decidides –excepte en alguns moments de la Renaixença– d'uns nuclis polítics i culturals molt decidits, i unes classes populars que no han necessitat canviar d'idioma. Amb açò, i unes institucions pròpies i una literatura molt potent, hem format aquesta barreja amb la qual hem sobreviscut. També ens han fet bé els pobles que han estirat en favor de la seua cultura pròpia, com Catalunya en el segle XIX i, sobretot, XX", explica l'autor.

(Álvaro Devís: "Irreductibles: la guia per a salvar el valencià es troba en la seua pròpia història", Valencia Plaza, 22 de desembre del 2022. Llegir l'article complet)

* * *

–Al llibre també es relata el diàleg en 1914 entre un professor de Benimaclet que li adverteix a un xiquet que en l’escola s’ha de parlar castellà, i ell li contesta: “És que jo soc valencià”. Què implica aquesta frase?
–Acumula tota la història d’un poble que ha tingut la llengua com a element fonamental de la seua vertebració. Resumeix perfectament la idea de poble lligada a la llengua. Ni essencialisme ni romanços estranys: la pura normalitat. Tant de bo férem camisetes amb aquest eslògan.

–Ser valencià implica parlar valencià, per tant?
–Ara ja no es pot dir això, evidentment, per pures raons sociolingüístiques. Però sí que es pot dir que ser valencià ha de tindre en compte la llengua que ha servit com a pilar fonamental de la seua identitat durant la seua història, del que ha significat viure ací... Aquesta és la meua idea de valencianitat, i inclou, òbviament, altres qüestions igualment fonamentals, com ara treballar i pagar impostos ací. Només dic, doncs, que la llengua s’ha de tenir en compte.

(...)

–Tornem a Irreductibles. L’obra està escrita en un estil desimbolt i comprensible. Amb quin objectiu?
–Ací tenim una elit erudita molt potent. De lletraferits combatius i patriotes, n’hem tingut molts al llarg de la història, i gràcies a ells també he pogut escriure el llibre i hem arribat fins ací. El que falta és que el següent escaló, que és gent lligada a la cultura pròpia i acostumada a llegir en valencià, trobe un producte amb un llenguatge comprensible que li servisca per a passar-ho mitjanament bé, per a preguntar-se alguna cosa i per a prendre després alguna decisió. Eixe és l’objectiu d’Irreductibles.

–Una de les tesis expressades al capítol del “Manifest a futur” és que els joves són la clau de la pervivència: han de fer seua la llengua. Des de la seua faceta de professor, com s’aconsegueix que els fills de famílies castellanoparlants vulguen aprendre-la?
–És imprescindible un discurs polític potent de poble. Si els únics referents que tenen són La que se avecina, qualsevol cantant neoliberal americà envoltat de dòlars, piscines i coentor, o les milions de contínues reformulacions de tot això en Tik Tok, el més normal és que no hi haja interés per part de l’alumnat. Ni per part dels adults, eh, perquè amb nosaltres passa igual: ens estan bombardejant i convertint en el subproducte d’un subproducte.

(Pau Alemany Fernàndez: "Parlem d’Irreductibles amb Carles Fenollosa: 'L’antivalencianisme disfressat d’anticatalanisme és l’aposta de la dreta valenciana en cada campanya electoral'", La Veu dels Llibres, 22 de juliol de 2023. Llegir l'article complet)