[Narcís o l’onanisme] La novel·la Narcís o l’onanisme és una brillant reflexió sobre la vida cultural valenciana, sobre el desànim d’un periodista lletraferit que s’enfronta a l’enfonsament de tot un país. Carles Fenollosa, amb la figura de Narcís Almudéver, ha creat un personatge potent i seductor, un home torturat pel seu inconformisme, per la seua incapacitat per a doblegar-se, i que conserva la dignitat fins i tot en els moments més difícils...

(...) En general, impera un amor desesperançat a la ciutat de València, als seus carrers i a la seua història. Una malenconia una mica tràgica, agredolça, que fa que acabem la lectura amb el cor en un puny. (...) Desorbitat, tremend, busca-raons, gamberro Narcís! Llegiu-lo i feu-li costat.

(Martí Domínguez: "Carles o la soledat del corredor de fons", ElDiario.es, 2019. Llegir l'article complet)

* * *

[Narcís o l’onanisme] Aquestes dimensions s’integren plàcidament a través d’una escriptura refrescant que segueix reeixidament els meandres de la psiconarració. Sense encarcarament, ni artificiositat, sentim allò que passa per la ment del protagonista i sabem el que fa. A despit del gruix de reflexió metaliterària i del teixit digressiu, l’obra es llegeix amb agilitat.

Tot plegat fa de la novel·la de Carles Fenollosa –un escriptor que no té encara els trenta anys– una referència a tenir en compte. Ah! i a Narcís Almudéver caldria –pagant-li a final de mes– incorporar-lo a la nòmina dels herois/antiherois del nostre imaginari.

(Enric Balaguer: "Narcís o l’onanisme: contra la literatura destinada a torturar estudiants de secundària", VilaWeb, 2019. Llegir l'article complet)

* * *

[Irreductibles] Carles Fenollosa és, per tant, un lletraferit, algú que et pot escriure una novel·la o endinsar-se amb la mateixa facilitat en la literatura valenciana del segle XVI i en la del XIX. I això és el que fa a Irreductibles, fer un assaig panoràmic començant pels orígens i arribant fins a hui mateix. I parla de literatura, i fa història de la llengua. I, en fer-ho, no només interpreta i enllaça sinó que conta una història, fa una mena de novel·la coral (...) Per moments un té la sensació que està llegint la narració d’un joc d’aquests de civilitzacions, una grandiosa Crònica General, amb suspens i caigudes, amb emoció.

(Jesús Peris Llorca: "El que sabia aquell xiquet de Benimaclet", Caràcters, 2023. Llegir l'article complet)

* * *

Deia el professor de la Universitat de Barcelona Anton Maria Espadaler, un dels principals experts mundials en el Tirant lo Blanc, que tots els escriptors valencians volien ser Joan Fuster. Per això la figura de Fuster resulta indefugible quan un s'endinsa en la lectura d'un llibre tan ambiciós i de tanta profunditat i amb una voluntat d'estil molt perceptible com Irreductibles. Una història de la llengua i literatura dels valencians (Drassana), del doctor en filologia catalana per la Universitat de València Carles Fenollosa, nascut només tres anys abans de la mort del savi de Sueca.

(…) Aquest llibre ve a omplir un buit que a Catalunya no s'havia intentat omplir des que el 1962 va aparèixer Nosaltres els valencians. Per què la situació de la llengua és la que és al País Valencià? I per què Catalunya no es pot desentendre del que passa al sud del Sénia si vol preservar, al seu torn, el seu patrimoni lingüístic? Aquestes preguntes es responen a través d'un viatge en el temps que ens portarà des dels primers trobadors, al miratge de la plenitud del segle XV a la ciutat de València, fins als cercles d'il·lustrats que ploraran la desaparició de la llengua passant per la Renaixença, políticament estèril i literàriament limitada, que va encapçalar la figura de Teodor Llorente.

(David Miró: "Informe sobre la llengua dels valencians (i dels catalans)", Ara, 2023. Llegir l'article complet)

* * *

Fenollosa ha elaborat una obra explicant els passatges del nostre passat com ningú ho havia fet fins ara, d’una manera clara, entenedora, propera, fàcilment llegidora, amb un llenguatge àgil i dinàmic, que t’atrapa com si fora una novel·la, amb abundants notes d’ironia, ús d’expressions col·loquials, pròpies de l’oralitat, i que busquen la complicitat del lector. Estem davant d’un narrador excepcional, com ja havia demostrat en obres com Narcís o l’onanisme, que va ser Premi Lletraferit de Novel·la el 2018, i que ara torna a demostrar en una obra de caràcter assagístic.

(Josep Daniel Climent: "A propòsit d’Irreductibles: conéixer la història per a construir el futur", La Vanguardia, 2023. Llegir l'article complet)

* * *

Parafrasejant Josep Pla, el nostre país segurament és aquell on la preocupació pels orígens i el futur de la llengua és omnipresent. (…) Amb una mirada més històrica i identitària, Carles Fenollosa (València, 1989) repassa amb brillantor incisiva les moltes vicissituds d’aquest idioma que al sud de la Sénia pren el nom de valencià.

(Jaume Claret: "De narrativa catalana a poesia, passant per ‘true crime’, ‘best sellers’ o literatura infantil i juvenil", El País, 2023. Llegir l'article complet)