"Escriure literatura de viatges en català és córrer amb un handicap gairebé impossible de superar. L'ombra de Josep Pla, una ombra encegadora. Però el món canvia i bé cal deixar-ne constància. A Xavier Febrés haver de córrer amb aquest handicap sembla que encara l'esperona i, així, després del seu Roma, passejar i civilitzar-se, escrit en col·laboració amb Rossend Domènech, torna a la seva vella passió, Itàlia, aquesta vegada amb una visió de Florència i la Toscana. Cal reconèixer que Xavier Febrés se'n surt prou bé, d'aquest seu intent impossible."

(Narcís Comadira: El País, 25 de maig de 1989)
 

* * *
 

"No es una guía ni pretende serlo, pero te acerca más y mejor a la Toscana que cualquier guía. Es la obra de un amante apasionado, pero se trata de una pasión clara que obliga a mirar y contemplar, sin excluir el recto juicio sobre los resultados de esta contemplación. Es un libro inteligente y ameno a la vez, con una prosa de períodos cortos, útil y hábil simultáneamente".

(Josep Faulí: La Vanguardia, 19 de maig de 1989)